En un moment de canvis en les polítiques tant a Catalunya com a la resta de l’estat, val la pena recordar que les infraestructures també son un element on cal realitzar un gir de 180 graus en les polítiques i actuacions desenvolupades des de l’administració publica.

El model de cafè per a tothom, ha estat la insígnia dels successius governs a Espanya, que bàsicament ha consistit en repartir les inversions entre totes les províncies de l’Estat invertint en autovies poc rendibles i en un model de ferrocarril d’alta velocitat radial, que pel que sembla no han ajudat a millorar l’economia ni la competitivitat d’Espanya en general. Catalunya ha estat el gran damnificat per aquestes polítiques, que es resumeixen en la manca d’inversió al corredor mediterrani o al ferrocarril de rodalies entre d’altres.

Les infraestructures s’han defensant políticament, com un catalitzador del desenvolupament que permet millorar les perspectives socioeconòmiques dels territoris, a través d’unes millors connexions. Com hem comprovat malgrat aquestes fortes inversions a l’Estat espanyol,  no s’ha millorat la competitivitat econòmica de moltes províncies espanyoles, amb elevades quotes d’atur i poc dinamisme empresarial.  Catalunya com a motor econòmic competeix més directament amb els principals centres econòmics d’Europa i veu com la manca d’inversions infraestructurals afecta a inversions i projectes empresarial, tal i com recentment empreses com Amazon, que lligava la seva ubicació al Prat de Llobregat, a la construcció de L-9, però podem trobar molts exemples, que malauradament es varen convertir en inversions perdudes.

Per un costat trobem una dotació infraestructural que sobredimensionada la capacitat d’alguns territoris, i altres que pel que sembla han tingut un fiançament insuficient, tot plegat te sentit dins una lògica centralista, que respongui a una voluntat de reequilibri territorial, que  no s’ha produït, i que no ha tingut els beneficis esperats, per tant caldria posar l’accent en la ineficiència del sistema i com s’han realitzat les prioritats. 

Els mecanismes que fan que els territoris creien llocs de treball amb qualitat, o es desenvolupi un ecosistema emprenedor o s’atregui capital inversor  és més complexa que simplement construir noves infraestructures. La realitat és molt més tossuda i complicada. Quants polítics han volgut copiar i reproduir un Sillicon Valley a les seves ciutats?, la realitat és que les relacions entre empreses i territori esdevenen difícils de copiar. En canvi alguns polítics creuen que pel simple fet d’aprovar el corredor central de mercaderies entre Saragossa i França, es crearà espontàniament tot el teixit empresarial existent a l’arc mediterrani. L’experiència viscuda ens mostren que ciutats que disposen ja fa més de 20 anys d’AVE com Ciudad Real i malgrat tenir un gran aeroport no milloren el seu rendiment i competitivitat al respecte d’altres ciutats amb pitjors dotacions. Això obra una pregunta, com es justifiquen les inversions produïdes?.

Model infraestructural

La rendibilitat en les inversions infraestructurals va ser un dels cavalls de batalla de l’anterior legislatura política, aquest debat va ser un intent de fer evident la necessitat de prioritzar les inversions en infraestructures pendents a Catalunya. Els polítics espanyols varen mirar cap un altre costat i varen decidir que els criteris polítics son els que han de prevaldre, malgrat  els criteris tècnics diguin un altra cosa,  sembla que van aprendre les lliçons dels aeroports fantasmes de Castelló, Ciudad Real o les autopistes radials de Madrid.

Ningú te una recepta màgica en com ha de ser el model infraestructural, però sembla clar que  cal una proporció  més efectiva entre els criteris tècnics i polítics i apostar per inversions amb una rendibilitat socioeconòmica a curt mig  termini, com les inversions en rodalies o en trens de mitja distancia on la tecnologia AVE no sigui l’única disponible. Espanya te molts més quilometres de línies d’alta velocitat que Alemanya, però en canvi Alemanya te una millor connectivitat, això redunda sobre la seva competitivat i atractivitat.

El gir en les polítiques infraestructurals és necessari també a Catalunya, però també hem de fixar-nos en els nostres propis errors, que en molts casos estan lligats també a l’administració central però no solament. L’actual mapa de connexions metropolitanes, hauria d’evitar els peatges si no son per motiu de regulació pel transit. Desplaçar-se a Mataró o Igualada des del Vallès hauria d’estar lliure de peatges. Carreteres com la C-55 o la N-340 tenen una freqüència de pas que recomanen el seu desdoblament per seguretat viària, malgrat això trobem que aquestes actuacions ni tants sols estan planificades. En canvi altres actuacions planificades com el desdoblament de la R-3 entre Montcada i Reixac, i Vic o la B-40 tenen l’estudi d’impacte ambiental caducat.

Les discussions eternes en infraestructures no venen des de Madrid, sinó que internament hem estat incapaços d’acordar un projectes des del territori, com el cas de la Ronda Vallès. El canvi que ens cal a Catalunya, es l’obertura de processos de debat a l’estil dels que es produeix a França. La línia d’alta velocitat entre Perpinyà i Montpeller sembla que no s’executarà fins al 2020, però en canvi el seu traçat i característiques es varen decidir en un debat que va incloure a tots els actors principals, ecologistes, entitats econòmics, polítics, etc. D’aquetes reunions va sorgir un projecte que es recolzat des del territori, i que està preparat per quan existeixi pressupost, executar-lo.

Cal canviar en definitiva la aproximació diferent on la planificació de les infraestructures no sigui només una decisió política, però al mateix moments cal establir les eines de concertació perquè cada decisió presa no es tradueixi en plataformes en contra, sinó en una oportunitat de millorar els projectes amb el coneixement territorial que es disposa, perquè aquest reverteix de manera més efectiva i directa sobre el desenvolupament socioeconòmic.

 

Pere Puig i Ysern

President de la comissió d’Infraestructures,Urbanisme i Transport

Cambra de Comerç de Sabadell

 

 

 

 

 

Sabadell ,Gener de 2016.