La proposta de Llei de Cambres, consensuada per les 13 Cambres de Comerç de Catalunya, s’ha lliurat aquest dijous al Parlament de Catalunya als principals grups parlamentaris que donaran suport a l’aprovació del text.

El president del Consell General de Cambres de Catalunya, Josep Santacreu, ha celebrat l’ampli suport de la proposta de Llei, que ha definit com “una proposta de consens que posarà punt i final a més de deu anys en què Catalunya no ha disposat d’una llei autonòmica pròpia per regular les Cambres de Comerç”. Santacreu ha assegurat, en aquest sentit, que amb aquesta norma “no només guanyaran les Cambres de Comerç, sinó el conjunt de l’economia”.

La trobada ha comptat també amb la participació de Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Girona, Ramon Alberich, president de la Cambra de Sabadell, Jaume Saltó, president de la Cambra de Lleida, Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona, Sílvia Gratacòs, presidenta de la Cambra de Manresa, Pol Fages, president de la Cambra de Palamós, Mario Basora, president de la Cambra de Reus, Albert Sibils, president de la Cambra de Sant Feliu de Guíxols, Francesc Faiges, president de la Cambra de Tortosa, Josep Maria Rovira, president de la Cambra de Valls, i Jordi Rodríguez, vicepresident tercer de la Cambra de Terrassa. També hi han participat Carme Martinell, directora gerent del Consell General de Cambres de Catalunya, Narcís Bosch i Andreu, adjunt a direcció del Consell i Eduard Borràs, secretari del Consell.

Una regulació actualitzada per impulsar l’activitat cameral

El text proposta de Llei de Cambres va ser consensuat a finals de l’any passat per les 13 cambres de Catalunya, i va rebre el suport de les principals patronals catalanes, Pimec i Foment del Treball, així com dels principals sindicats. El text compta també amb el suport del Govern de la Generalitat i dels grups parlamentaris PSC, Junts, ERC i PP.

La Llei de Cambres permetrà, en primer lloc, adaptar la normativa catalana a la Llei bàsica estatal de Cambres de Comerç del 2014. Des d’aquell any, Catalunya ha estat una de les poques comunitats autònomes que no ha comptat amb una llei cameral actualitzada i s’ha regit per una regulació anterior, que va quedar obsoleta. La Llei de Cambres permetrà, doncs, reforçar institucionalment Catalunya i el suport al creixement social i econòmic, així com la col·laboració entre les administracions públiques i el sector empresarial en un context global complex.

La Llei de Cambres també introduirà algunes novetats. Per una banda, es perfilaran millor les funcions públiques de les Cambres, especialment en relació a la representació i la seva relació amb les administracions públiques i definirà els instruments de col·laboració.

En concret, el text reconeix les Cambres com a òrgans consultius, de representació i de col·laboració amb les administracions que representen, promouen i defensen els interessos generals del comerç, la indústria, la navegació i els serveis. Aquest rol de representació es materialitzarà a través de les comissions i dels grups de treball que integren les Cambres i la participació en entitats. També promourà la creació de plans camerals, amb l’objectiu de donar suport al desenvolupament de les empreses catalanes mitjançant la col·laboració amb les administracions públiques. En matèria de finançament, la normativa estableix un conveni per un import progressiu de 3 milions pel 2026, 5 milions pel 2027 i 7 milions pel 2028.

En conclusió, la Llei de Cambres servirà de base per desenvolupar amb més garanties la missió històrica de les cambres de comerç de representació dels interessos generals de l’economia, suport al desenvolupament de les empreses i col·laboració amb el sector públic. Així, permetrà impulsar i millorar la prestació de serveis a les empreses en àmbits com la sostenibilitat, la innovació, la internacionalització i l’economia digital. També suposarà un impuls extra a la representació dels seus interessos en tots els àmbits que siguin competència de les Cambres