La Cambra de Comerç de Sabadell ha celebrat una nova sessió del cicle Ciutats Sostenibles sota el títol “Mobilitat: d’on venim i on som?”, organitzada conjuntament amb l’Institut Cerdà, centrada a analitzar l’evolució del sistema de mobilitat i el seu impacte estructural en l’economia. La jornada ha comptat amb la participació de tres referents del sector: Josep Maria Martí, president de Moventia; Julián Arenas, director de mobilitat de l’Institut Cerdà; i Cristian Bardají, director de mobilitat del RACC.

Pes econòmic determinant

Josep Maria Martí ha subratllat que la mobilitat és un pilar essencial del funcionament socioeconòmic del país. Ha recordat que, a Espanya, el transport de mercaderies i el transport públic representen conjuntament prop del 5% del PIB, mentre que a Catalunya arriben al 4,58%. Segons Martí, aquestes xifres evidencien que la mobilitat no és només un servei necessari, sinó un factor estratègic per a la competitivitat empresarial, la productivitat i la cohesió territorial.

El president de Moventia ha contextualitzat aquest pes econòmic en un escenari global marcat per un creixement exponencial de la mobilitat. Ha destacat que la població mundial ha passat de 3.000 milions el 1960 a més de 8.000 milions actualment, i que el 56% de la població viu avui en zones urbanes, una proporció que podria arribar al 70% el 2050. Paral·lelament, ha remarcat que el comerç mundial ha crescut més d’un 4.300% des de 1950, impulsant una demanda de transport i logística sense precedents.

Creixement global imparable

Martí també ha analitzat l’origen del model actual de mobilitat, configurat històricament al voltant del vehicle privat i d’un sistema energètic fortament dependent dels combustibles fòssils. Ha recordat que, a l’Estat espanyol, l’índex de motorització ha augmentat un 156% des de 1984, passant de 292 a 750 vehicles per cada 1.000 habitants. Aquest model adverteix que té un impacte ambiental notable: el sector energètic genera el 69% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle, i el transport n’és responsable del 15%, amb la carretera com a principal font emissora.

A més, Martí ha posat de manifest l’impacte directe de la mobilitat en l’economia de les llars i de les empreses. Les famílies destinen de mitjana un 11,4% del seu pressupost al transport, uns 3.877 euros anuals, mentre que, en l’àmbit empresarial, els costos logístics poden representar fins al 20% del cost final d’un producte. Per això, ha remarcat que la mobilitat és un element clau per a la competitivitat i l’eficiència operativa del teixit productiu.

Transició energètica insuficient

La jornada ha posat especial atenció en la realitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on es registren prop de 18 milions de desplaçaments diaris en un dia feiner. La mobilitat activa representa el 49% dels moviments, seguida del vehicle privat (31,5%) i del transport públic (19,5%). Al Vallès Occidental, els modes actius arriben al 46,9%, mentre que el vehicle privat representa el 40,1% i el transport públic el 13%. A més, el 75,6% dels desplaçaments es fan dins de la mateixa comarca, fet que reforça la importància de la mobilitat quotidiana i de proximitat.

Els representants de Moventia, el RACC i l’Institut Cerdà, tots ells referents en l’àmbit de la mobilitat i el transport, han analitzat en una taula rodona diversos factors econòmics i socials del sector. Tots han coincidit que el sistema de mobilitat es troba en una nova etapa, marcada per l’electrificació i l’adopció de combustibles alternatius.

Segons el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima, Espanya preveu assolir els 5,5 milions de vehicles elèctrics l’any 2030, tot i que actualment aquests només representen el 0,8% del parc automobilístic. Aquesta transformació, encara en una fase inicial, planteja importants reptes, però també obre la porta a impulsar la innovació, reduir emissions i reforçar la competitivitat de les empreses.

La sessió ha conclòs que la mobilitat és un vector estratègic per al futur del territori i que la seva transformació serà decisiva per al desenvolupament econòmic, la sostenibilitat i la qualitat de vida.