A 15 dies per al Brexit, restablertes les negociacions entre la UE i el Regne Unit, encara tenim la incògnita si la sortida operativa del mercat anglès de la Unió Europea es farà o no en el marc d’un Acord que mitigui els efectes negatius de l’escissió.

Des del referèndum del 20 de febrer del 2016, on els britànics van votar a favor del Brexit, hem anat vivint diferents etapes, algunes amb més o menys optimisme, sobre una sortida ordenada del Regne Unit de la Unió Europea.

Arribats a l’octubre del 2019, després de tota la convulsió política en les institucions governamentals del mercat anglès, sota el mandat de Boris Johnson, s’estableix el 31 de gener com a moment clau del Brexit, a partir del qual ja no hi ha volta enrere, comportant la no participació del Regne Unit en les institucions comunitàries i les respectives preses de decisió i obrint-se el període transitori que ha durat tot l’any 2020. Efectivament, el moment ha arribat i a partir de l’1 de gener del 2021 el Regne Unit deixarà a tots els efectes de ser un estat membre de la Unió Europea.

Des de la Cambra de Comerç de Sabadell, durant els darrers anys i de forma més intensa aquest 2020, hem estat realitzant accions de sensibilització al teixit empresarial de la demarcació per prevenir-los de la necessitat d’adaptació al nou estatus que el mercat anglès ostentarà a partir del 2021 i que de forma més laxa o menys -en funció si es signa l’Acord o no- obligarà als operadors econòmics a realitzar tràmits duaners si volen vendre o aprovisionar-se del Regne Unit.

Des del 2019, unes 150 empreses de la demarcació de la Cambra s’han interessat pels canvis que els implicarà treballar en el mercat anglès. Laura Rodríguez, Cap d’Assessoria en Comerç Internacional, concreta que algunes han requerit un assessorament més intensiu que d’altres, en funció de la diversitat i particularitat de les operatives, dels productes i/o serveis i de la pròpia organització empresarial. “Aquelles empreses que operen en el Regne Unit i no han revisat la seva operativa, cal que s’adaptin el més aviat possible al nou marc regulatori que comportarà fer-hi negocis. S’ha de tenir present que els àmbits de gestió operativa a revisar són bàsicament: l'origen de les mercaderies, els INCOTERMS utilitzats, els registres i les autoritzacions duaneres, la cadena de subministrament, la recuperació de l’IVA pagat i els registres de la propietat industrial.”

En qualsevol cas, tots els operadors econòmics d’àmbit internacional es veuran afectats, en major o menor mesura, de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, esperant que es signi l’Acord que diluirà els perjudicis econòmics i que la logística dels intercanvis de mercaderies entre ambdós territoris sigui més exitosa del pronosticat.

Les cambres et volem ajudar, de veritat! 
(Clica la imatge per accedir a la programació completa i inscriure't)

Millorar les oportunitats d'inserció laboral de persones entre 45 i 60 anys d'edat, millorant les seves habilitats i competències en l'àmbit digital, és l'objectiu del Programa 45+ que posa en marxa la Cambra de Comerç de Sabadell, amb el suport la Cambra de Comerç d'Espanya i cofinançat pel Fons Social Europeu.

Per a això, la Cambra posarà a disposició dels participants un equip de professionals, especialitzats en matèria d'ocupació i formació, que realitzarà un acompanyament actiu al llarg de tot el programa.

En una primera fase, l'orientador tractarà de conèixer, a través d'una entrevista personal, el perfil (qualificació professional, formació i habilitats) del participant. En aquesta anàlisi s'aprofundirà especialment pel que fa al nivell de competències digitals, per tractar-se en l'actualitat d'un coneixement bàsic i imprescindible per a accedir al mercat laboral.

Després d'aquesta primera fase d'orientació i per facilitar l'ocupabilitat del participant, el programa ofereix formació en competències digitals ajustades a diferents perfils laborals, nivells de capacitació i competències.

Pla formatiu de les competències digitals

Un cop acabada la formació, la Cambra realitzarà un treball d'intermediació laboral, de manera que els participants comptin amb les millors eines per enfrontar-se al mercat de treball, afavorint així les possibilitats de reinserció.

El reciclatge és una qüestió essencial per a qualsevol professional i que es converteix en ineludible superats els 45 anys i en una situació d'atur. A més, la crisi econòmica causada per la COVID-19 fa encara més necessari mitigar-ne els efectes sobre la conjuntura laboral i poder donar una major accessibilitat a aquest col·lectiu, un dels més afectats.

Com a síntesi, aquests resultats confirmen la recuperació lenta però positiva de les activitats i la confiança empresarial, coincidint amb els indicadors de creació d’empreses i llocs de treball del tercer trimestre, tot i que les incerteses sobre l’evolució de la segona onada de la Covid19 poden afectar aquesta millora progressiva de l’activitat. Per aquest motiu, cal reforçar la confiança empresarial aportant un marc i unes accions de política econòmica clara tant pel que fa a mesures a aplicar com pels ajuts per a ajudar a la reactivació de l’economia productiva, en especial les que han d’arribar a autònoms, micros i petites i mitjanes empreses.

Informe trimestral de clima empresarial - 3r. trimestre 2020

Espanya es el segon país inversor al Brasil i, per la seva part, Catalunya representa aproximadament el 25% del comerç bilateral Brasil-Espanya. La Cambra Brasil-Catalunya treballa des de fa anys amb grans empreses, però està convençuda que existeixen moltes oportunitats per a les pimes catalanes, tenint en compte l’enorme potencialitat de molts sectors en aquest país.

A partir de la reunió entre ambdues entitats s’han obert diferents possibilitats de col·laboració, entre elles l’organització d’una jornada d’oportunitats de mercat al Brasil, en el marc de la Comissió d’Internacionalització del Consell de Cambres.

A la reunió s’ha tractat també quin ha estat l’impacte de la COVID en el gegant americà que si bé ha tingut una gran incidència a nivell social, amb prop de 150.000 morts, es preveu que l’impacte en l’economia sigui mínim i es compta que en el 2020 el creixement haurà estat del 4,2%, segons dades de l’OCDE. Segons la CCBC això serà així en bona part per la labor de l’actual Ministre d’Economia, Paulo Guedes.

La Cambra de Comerç Brasil-Catalunya va ser creada l’any 2011 i compta amb més de dues-centes empreses associades, entre les que hi ha les principals empreses inversores al Brasil però també mitjanes i petites empreses amb interessos presents i futurs en aquest mercat. Aquest organisme té relació amb les federacions d’indústries del Brasil, les diverses federacions de municipis i ha organitzat diverses missions empresarials de rellevància al Brasil i rebut les delegacions brasileres d’importants esdeveniments com el Mobile World Congress i l’Smart City Export & World Congress de Barcelona. La Cambra de Comerç Brasil-Catalunya té comissions especialitzades en “smart cities”, infraestructures, agroindústria, tecnologia, turisme, serveis jurídics i un clúster d’universitats, que inclou les principals universitats i escoles de negoci catalanes i brasileres, com la Universitat de Barcelona, IESE o ESADE a Catalunya i la Universitat de São Paulo i la Fundação Getúlio Vargas al Brasil.

A la reunió hi han participat el President de la Cambra de Comerç Brasil-Catalunya, Javier Mirallas, conjuntament amb el seu Director, Francesc Arbós, el President de la Comissió d’Internacionalització del Consell de Cambres i també president de la Cambra de Sabadell, Ramon Alberich, el president de la Cambra de Terrassa, Ramon Talamàs i el president de la Comissió d’Internacionalització de la Cambra de Sabadell, Ramon Gabarró.

Catalunya exporta més de 4.000 milions de béns al Regne Unit a l’any  i per Paul Clark i les Cambres de Comerç és de vital importància protegir aquest vincle comercial, que suposa gairebé una quarta part de l'exportació total d'Espanya a aquest país.

Ens trobem en un període de transició des que el Regne Unit va sortir de la Unió Europea el passat mes de gener de 2020 i que finalitzarà el proper 31 de desembre 2020, sense cap pròrroga prevista. Per tant, a partir del proper 1 de gener hi haurà noves normes per seguir operant entre ambdós països per als que és important que les empreses estiguin el màxim de preparades.

Actualment s’està negociant un acord de lliure comerç amb la Unió Europea i si s’assoleix serà en la línia de l'acord existent amb Canadà, eliminant els aranzels sobre els productes. També es podria permetre la mobilitat dels treballadors per prestar serveis sense necessitar un permís i s’estan negociant les normes  d’origen perquè siguin senzilles, clares i facilitin el comerç. Per altra banda, hi ha dos temes que estan encallant les negociacions i és la preocupació per l’atorgament de subvencions i, per altra banda, en l’àmbit pesquer, el Regne Unit reclama el control sobre les seves aigües i sobre les quotes de pesca.

Independentment del resultat de les negociacions, les empreses s’han de preparar per als canvis i coneixer els requisits fronterers per al moviment de mercaderies entre la UE i el Regne Unit, segons Clark. Hi haurà controls duaners i les empreses hauran de presentar documentació, encara que no hi hagi aranzels. Hauran d’acordar amb els seus importadors qui es responsabilitzarà de les gestions i tindran la necessitat d’adequar els contractes comercials i, especialment, revisar els Incoterms i preparar-se per canvis en el sistema de pagament de l’IVA.

No hi haurà lliure circulació de persones, però per als que ja resideixin en el Regne Unit no hi haurà canvis en aquest sentit. El canvi serà per aquells que s’hi vulguin instal·lar a partir de l'any que ve, que hi haurà un nou sistema de migració similar al que té Austràlia, basat en punts.

Per a la regulació de la protecció de dades s’haurà d’estar atents a com s’acaba formalitzant l’acord abans de finals d’any, i estar a punt per prendre les mesures necessàries per poder seguir compartint dades personals amb el Regne Unit d’acord a la legalitat.

Paul Clark va destacar que l’essencial és que les empreses catalanes disposin d’informació actualitzada dels canvis que es produiran en el comerç amb el Regne Unit, a partir del proper any. Amb aquest objectiu, el govern britànic va llançar al setembre una campanya online informativa anomenada “Keep Business Moving” amb la que les empreses poden trobar la informació per seguir fent negocis amb el Regne Unit: www.gov.uk/eubusiness

Els nous rebrots han fet minvar la confiança dels consumidors davant la possibilitat de la posada en marxa de noves mesures de control de la pandèmia. El consum de les llars, el principal component del PIB nacional, ha caigut un 26,3% en els darrers mesos, posant en evidència la desconfiança dels consumidor en el futur immediat. El control dels rebrots serà essencial per a recuperar la confiança i impulsar el consum i el creixement de l’economia.

L’estacionalitat que caracteritza l’economia espanyola i catalana fa que la primera meitat de l’any sigui la més favorable per al creixement de l’activitat econòmica, davant la menor activitat que registra la segona meitat de l’any. Els retrocessos experimentats durant el primer semestre esborren les possibilitats de recuperació total durant el 2020, fent que el retorn als nivells de PIB del 2019 sigui més lent del previst inicialment.

Les darreres actualitzacions de les previsions de creixement pels propers anys apunten a una divergència entre l’economia espanyola i la resta d’economies de la zona euro. Els mals resultats dels mesos de juliol i agost han fet revisar a la baixa les previsions de creixement de l’economia espanyola, que aquest any situaria la seva caiguda entre el 10,5% i el 12,6% del PIB. Contràriament, l’OCDE i el BCE han millorat les projeccions de creixement pel conjunt de la zona euro, moderant la seva caiguda fins al 8,0% durant aquest 2020. Així doncs, els sectors i els territoris més orientats a l’exportació tindran unes millors perspectives de creixement pels propers anys.

Les dificultats que està tenint Espanya per a controlar l’expansió de la pandèmia està fent que els escenaris de futur apuntin a una recuperació més lenta del que inicialment s’esperava. Aquest fet pot comportar el tancament d’un important nombre d’empreses que siguin inviables en el curt termini fruit de la caiguda de la facturació i les tensions de tresoreria. Segons les darreres dades del Banc d’Espanya, una de cada quatre empreses es troba en risc de dissolució.

L’àmbit de la Conca del Ripoll i la Riera de Caldes (CRiRC) ha resistit millor el xoc que ha suposat la covid-19 gràcies a un major pes de la Indústria sobre la seva estructura econòmica. La disminució del 4,6% dels llocs de treball respecte al segon trimestre del 2019 ha estat inferior a la pèrdua d’ocupació al conjunt de l’economia catalana (-5,5%).

Els serveis de mercat –aquells no vinculats al sector públic- han estat les activitats que han concentrat una part majoritària de les pèrdues d’ocupació tant a Catalunya, com al CRiRC i Sabadell. En concret, a Sabadell els serveis de mercat han concentrat el 86,9% dels 4.314 llocs de treball destruïts a la ciutat. Així, a diferencia del conjunt de l’àmbit de la CRiRC, la major dependència de l’economia de Sabadell d’aquests sectors i la major vulnerabilitat d’aquests davant el tancament de l’activitat econòmica i les mesures de distanciament social, han fet que Sabadell patís amb major incidència la crisi de la covid-19, perdent un 5,9% dels llocs de treball al municipi. És especialment significatiu el cas del sector del comerç, el qual explica el 42,8% de la pèrdua d’ocupació al municipi.

La destrucció de llocs de treball ha anat acompanyada d’un increment de l’atur del 25,2% en l’àmbit CRiRC, que ha situat el nombre de persones desocupades en les 34.841, a nivells similars als del 2016. Aquest increment de l’atur ha estat superior al registrat per Sabadell, on l’atur ha crescut un 23,5% fins a les 14.998. Així doncs, la taxa d’atur registral ha ascendit fins el 14,1% al CRiRC, el 15,0% a Sabadell i el 13,4% al conjunt de Catalunya.

L’impacte de la crisi sobre el teixit empresarial ha estat especialment greu. Entre el segon trimestre del 2019 i el segon trimestre del 2020 s’han destruït al CRiRC 1.564 centres de treball, el 9,9%. Una afectació més elevada que la de Sabadell, on la variació ha estat del -9,2% i 513 empreses menys. Aquestes caigudes només són equiparables a les registrades durant l’inici de la gran recessió del 2008 i situen el nombre d’empreses dels dos àmbits i de la resta de Catalunya, als nivells més baixos des del 2013. En els propers mesos, la posada en marxa de mesures de suport al teixit empresarial serà essencial per a garantir la seva supervivència, sobretot des de la perspectiva financera, així com el manteniment de les mesures de flexibilització de l’ocupació que han representat els ERTO per aquelles empreses i activitats més afectades per la COVID-19.

No obstant, vist el grau d’afectació de la COVID-19 i de la Gran Recessió en l’economia de l’àmbit CRiRC i Sabadell, cal abordar de forma complementària a aquestes mesures d’urgència, el fet que cal donar suport de forma immediata i sostinguda a l’R+D+i per tal de promoure encara més els processos de diversificació i a l’emprenedoria en activitats de valor afegit que condueixin a processos de renovació i reorientació cap a àmbits com l’energia, la salut, la mobilitat, la bioeconomia. L’impuls d’aquestes activitats ajudarà a prevenir futures crisis i a dotar de major resiliència econòmica a l’àmbit.

Enllaç a la presentació de l'Informe de Conjuntura de Sabadell i la Conca del RIpoll i la Riera de Caldes

Fa 18 anys Franc Comino va dissenyar la seva casa a Olot amb un revolucionari sistema domòtic que li va proporcionar un estalvi energètic del 30% i des d’aleshores va iniciar una trepidant carrera emprenedora vinculada a l’eficiència energètica.

Durant la conferència, Comino va exposar, a través de diferents casos reals, quin és i en què consisteix el nou model energètic que ja és una realitat a d'altres països. A Alemanya, per exemple, ja hi ha moltes comunitats empresarials i de particulars que comparteixen els recursos que entre tots ells acumulen amb energia fotovoltaica, la instal·lació de bateries,...

A nivell europeu s’estan dibuixant les bases per al creixement d’aquestes energies alternatives, i els diferents governs hauran de propiciar les polítiques per tal que això sigui possible, com ja es ve fent a països com Alemanya i Itàlia on, per exemple, s’apliquen importants reduccions fiscals. A Espanya, segons Comino, hi ha la voluntat de treballar en aquest sentit, en part pel fet que el Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic està encapçalat per Teresa Ribera, figura que compta amb una llarga trajectòria en projectes i estaments europeus relacionats amb la sostenibilitat. En definitiva es tracta d’un model que minimitza l’impacte de l’emergència climàtica i a més afavoreix l'apoderament energètic de la ciutadania.

Franc Comino va fundar el 2005 Igetech Innova S.L, una de les empreses mes reconegudes a nivell estatal en l’automatització d'edificis i al 2012, Wattia Innova S.L amb la que va donar a donar a conèixer el projecte EspaiZero, qualificat per una càtedra de la Unesco i per GreenPeace com el primer centre de treball estatal 100% autosuficient energèticament. Un pas molt important que ha portat a Wattia i Gas Natural Fenosa a ser socis per dissenyar i executar el projecte la "Xarxa Espavilada d'Olot", la primera illa energètica estatal que combina vàries energies per aconseguir tenir climatitzats 40.000 m2 del centre d'Olot exclusivament amb energies renovables.

Aquesta sessió ha estat el punt de partida d’un cicle de jornades que tindran lloc els propers mesos, relacionades amb l’energia, l’aigua, l’economia circular i el canvi climàtic. Entre d’altres, es comptarà amb la participació del Cap de Gestió Energètica de l’ICAEN, Juanjo Escobar, el fundador de Factor Energía, Emili Rosaud, Arturo de las Heras, Coordinador d’RSC i Gestió Energètica de Fluidra, el Director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost i la Directora de la Fundació Empresa i Clima, Elvira Carles.

La signatura de renovació ha anat a càrrec del President de la Cambra, el Sr. Ramon Alberich i de la Sra. Carme Sabrí, Directora del Centre d’Institucions de CaixaBank de Barcelona.

Tal i com s’estableix en la naturalesa del conveni que ara es renova el principal objectiu és definir el marc de col·laboració entre la Cambra i CaixaBank, amb les finalitats d’establir relacions comercials i financeres i analitzar possibilitats de col·laboració d’interès per ambdues parts.

En aquest sentit i en moments d’especial necessitat donada la situació generada per la pandèmia de la COVID-19, CaixaBank seguirà oferint a les empreses del territori associades a la Cambra, i en condicions avantatjoses i preferents, els seus serveis i productes financers, fent especial èmfasi en les noves oportunitats de relació amb les empreses, fruit de la digitalització. L’assessorament, formació, suport a la internacionalització i a la millora de la competitivitat empresarial i a l’emprenedoria, també tenen un especial esment en el conveni.

Ambdues entitats mantindran una relació estreta al llarg de la vigència del present acord i establiran, de forma conjunta, les accions i iniciatives que es considerin adients.

El conveni tindrà una vigència d’un any.

CaixaBank disposa d’un model d’atenció especialitzat per a les empreses que es gestiona des dels 126 centres CaixaBank Empreses que l’entitat té arreu de l’Estat. En l'àmbit internacional, l’entitat financera dona suport als seus clients empresa a 127 països a través de sucursals operatives, oficines de representació, corresponsalies i participacions bancàries.

La Comissió de Comerç Interior de la Cambra de Comerç de Sabadell ha decidit mantenir els programes d’Ajuts per al Comerç, com en d’altres anys, en un moment en que el sector està intentant recuperar les pèrdues ocasionades per la pandèmia del coronavirus. Els comerços poden accedir a una Diagnosi d’Innovació Comercial, totalment gratuïta per a l’empresa, on s’analitza l’experiència per part del client a l’establiment comercial i, per altra banda, l’ús de la tecnologia i la presència a Internet. L’empresari rep un informe de millores i recomanacions fàcilment aplicables, amb l’objectiu de millorar les vendes.

A més, també dins d’aquest capítol d’ajuts, els comerciants poden participar en activitats formatives totalment gratuïtes amb l’objectiu de capacitar-los en nous recursos, com per exemple Instagram, o noves metodologies de coaching o mentalisme aplicades a les vendes.

Des de la Cambra hi ha la voluntat de seguir donant suport al sector del comerç amb el màxim de recursos disponibles i és per aquest motiu que també ha decidit mantenir la celebració del Concurs l’Aparador per a la propera campanya de Nadal. Amb una petita adaptació pel que fa a la valoració per part del jurat dels aparadors participants, es manté el certamen, que ja supera les 50 edicions i que compta amb el suport dels ajuntaments, mercats municipals i associacions de les diferents poblacions de la demarcació de la Cambra.

Enguany és d’especial rellevància mantenir el màxim d’activitats i programes per a un sector molt afectat per la COVID-19. Després d’uns primers mesos de confinament amb la major part d’establiments tancats, comerços, negocis de serveis per a les persones i restauració, les dades obtingudes mitjançant un estudi de la consultora J3B3 indiquen una notable recuperació els darrers tres mesos en aquells negocis ubicats a zones i poblacions no turístiques. No passa el mateix en barris o ciutats d’interès turístic que encara estan lluny de recuperar xifres d’anys anteriors.

Aquesta mateixa diferenciació en la recuperació de les vendes entre zones turístiques i àmbits residencials l’ha pogut comprovar l’entitat CaixaBank a través de les xifres obtingudes a través de la seva xarxa de pagaments a través de targeta bancària.

Finalment el President de la Comissió, Josep Ma. Porta, ha volgut reiterar el reconeixement a Eduard Gutés, membre de la comissió durant molts anys, i recentment homenatjat pel Col·legi d’Agents Comercials de Sabadell.

La Cambra de Comerç de Sabadell i el Banc Sabadell han obert una nova convocatòria per oferir espais de coworking totalment gratuïts durant un any a emprenedors i startups, que vulguin desenvolupar la seva activitat a l’edifici de la Cambra.

Les empreses o emprenedors interessats tenen fins el dia 16 d’octubre per formalitzar la seva sol·licitud a través de la web de la Cambra. Els projectes que finalment resultin seleccionats gaudiran d’un lloc de treball i tots els serveis habituals de forma gratuïta al llarg d’un any i automàticament passaran a ser socis preferents de la Cambra, amb gratuïtat de quota. Així podran accedir a tots els serveis de la Cambra, formació, assessoria jurídica, fiscal, laboral de forma gratuïta o amb interessants descomptes.

La zona Coworking de la Cambra i Banc Sabadell, habilitada a la tercera planta de l’edifici de l’entitat a l’Eix Macià, comprèn un total de 10 espais reservats per a emprenedors i empreses startup, orientades a diverses activitats relacionades amb les noves tecnologies. L’entitat ha posat en marxa un protocol i ha adequat les instal·lacions i els espais de la zona de Coworking i de la resta de l’edifici, per tal de complir amb totes les mesures de seguretat i higiene per fer front a la COVID-19.

L’objectiu de la Cambra i del Banc Sabadell, en el marc del conveni de col·laboració que tenen signat, és el de facilitar a aquests emprenedors l’oportunitat d’iniciar la seva activitat amb el màxim de facilitats i formant part de la comunitat empresarial.

La sessió ha despertat gran interès amb 40 empreses inscrites. Les ponències han anat a càrrec dels Directors de les Oficines Exteriors de Catalunya a Santiago de Xile, amb el Sr. Manuel Santos i a Buenos Aires, amb el Sr. Horacio Babini. Tots dos han destacat que, malgrat  la complexa situació sanitària i econòmica provocada per la COVID-19 a tots els països de la zona (Xile, Argentina, Uruguai, Paraguai i Bolívia), el Con Sud presenta oportunitats de negoci per a les empreses catalanes en determinats sectors com: BioTech/Farma, energies renovables, equips mèdics, digitalització de l’educació,  transformació digital IT/TIC, E-Commerce, agroindústria i infraestructures.

La Missió Comercial Virtual, dirigida i coordinada pel Cap de Promoció de Comerç Internacional de la Cambra de Comerç de Sabadell, Sr. Vicenç Vicente, té un caràcter plurisectorial i està formada per 13 empreses que corresponen als següents sectors: material de laboratori, químic, equipament agroindústria, alimentació animal, automoció, medi ambient, alimentació i begudes, construcció i equipament de la llar.

Per la preparació de les corresponents agendes de treball de les empreses participants la Cambra de Comerç de Sabadell compta amb la col·laboració de l’Oficina de la Generalitat a Singapur (ACCIÓ Singapur). Durant les 8 jornades de treball, les 13 empreses participants mantindran contactes amb unes 200 empreses dels tres països prospectats.

En la reunió hi varen participar també altres directius i tècnics de les organitzacions esmentades. La trobada va coincidir amb la notícia de la recent reunió entre l’Alcaldessa de Sabadell i l’Alcalde de Terrassa, de la qual i segons el publicat en premsa n’ha sorgit un consens sobre algunes infraestructures territorials.

Tot valorant la bona i necessària sintonia entre els Consistoris de Sabadell i Terrassa, en la reunió es va manifestar la contrarietat per la manca de consens amb les entitats que representen en temes cabdals pel desenvolupament socioeconòmic de la comarca. FEMVallès valora que una bona part dels recurrents retards en el disseny d’infraestructures, alguna de les quals porta ja més de mig segle de propostes (sic), deriva d’aquests anuncis puntuals sense un mínim consens, tampoc amb el Consell Comarcal.

L’entitat vallesana argumenta que elements com la B40 o la connexió amb Barcelona no es poden resoldre sense la unitat que es requereix i tenint en compte estudis tècnics rigorosos.

En la reunió el Sr. Manel Larrosa va presentar un estudi sobre el conjunt d’infraestructures de comunicació i els dèficits en l’estoc de capital d’infraestructures a Catalunya en comparació a altres Comunitats Autònomes.

Seguint el motiu principal de la trobada, les entitats reunides van elaborar un programa de treball per concretar en les pròximes setmanes una proposta consensuada i integral sobre les infraestructures necessàries donades les actuals i futures necessitats en mobilitat i sostenibilitat.

Sobre FEMvallès

La plataforma FEMvallès és una iniciativa promoguda per Cecot, Consell Intersectorial d’Empresaris - CIESC, Unió Empresarial Intersectorial Cercle d’Empresaris (UEI) i Via Vallès.

A més a més han subscrit la seva adhesió a la plataforma: Associació d’Empresaris de Castellbisbal, Baricentro, Cambra de Terrassa, CCOO Vallès Occidental i la Catalunya Central, CCOO Vallès Oriental, Maresme i Osona, Cerdanyola Empresarial, Circuit de Barcelona-Catalunya, Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de Barcelona (delegacions del Vallès Oriental i Occidental), Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Delegació del Vallès), Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (Delegació del Vallès), Sant Cugat Empresarial, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i UGT Vallès Oriental i Vallès Occidental. Podeu trobar totes les seves propostes a femvalles.cat

Per aquest motiu, la Cambra de Comerç d'Espanya i tota la xarxa de Cambres han posat en marxa el segell "Comerç de Confiança", que acredita que els comerços compleixen els protocols sanitaris i de seguretat establerts en el Protocol i Guia de Bones Pràctiques de la Secretaria d'Estat de Comerç. L’Ajuntament de Sabadell i la Cambra han arribat a un acord per subvencionar l’obtenció del distintiu.

Avui l’alcaldessa, Marta Farrés, i el president de la Cambra de Comerç de Sabadell, Ramon Alberich, han presentat els criteris que es faran servir per a la concessió d’aquest segell. Durant la presentació, l’alcaldessa ha comentat que “aquest és un clar exemple de la col·laboració público-privada: l’Ajuntament i el sector econòmic ens apleguem i treballem junts perquè guanyi la ciutat, el comerç local, la trama urbana, per tenir comerços vius”. Sobre el segell de confiança, Farrés ha destacat que “amb la presentació del segell que fem avui volem enviar un missatge molt clar a la ciutat: els comerços han fet bé la feina, la gent pot tenir tota la tranquil·litat per anar a comprar”.

Per la seva banda, el President de la Cambra, Ramon Alberich, ha volgut destacar que “el segell Comerç de Confiança és un element de distinció per als establiments que han volgut passar un examen i complir amb la guia de la Secretaria de Comerç. El comerç que el tingui garantirà que està aplicant i les mesures establertes per al seu sector i que s’està verificant i mantenint en el temps, ja que la Cambra durà a terme auditories posteriors amb regularitat”.

Amb una senzilla i ràpida tramitació telemàtica per aportar la documentació requerida i una declaració responsable d'haver elaborat el corresponent Protocol d'actuació en matèria de seguretat i higiene, el comerç obtindrà un distintiu que acreditarà davant els clients que l'establiment compleix les normes per a proporcionar una experiència de compra segura. El segell “Comerç de Confiança” es dirigeix únicament a l’activitat comercial i el pot sol·licitar qualsevol establiment inclòs al CNAE 47.

La col·laboració entre l’Ajuntament i la Cambra en la subvenció d’aquest distintiu comercial cerca donar suport al comerç de proximitat, element clau en la reactivació econòmica a la ciutat.

L’any 2019 va ser un bon any malgrat la desacceleració econòmica, sobretot si tenim en compte que el context internacional era advers, amb guerres comercials, incertesa pel Brexit i crisi de la indústria automobilística a Europa. Malgrat tot, Catalunya va créixer un 1,9% el 2019, per sisè any consecutiu per sobre de la mitjana de la zona euro, i tenia bones perspectives per al 2020 abans que esclatés la pandèmia del coronavirus.

Com a conseqüència de la Covid-19, Catalunya patirà la caiguda més dràstica de l’economia des de la Guerra Civil (superior al -10%). El 2020 hi ha poc marge de millora, però la intensitat de la recuperació que es produirà a partir de 2021 dependrà tant dels fonaments del creixement econòmic en el període recent, com de les mesures que es prenguin per reorientar el nostre model productiu cap a les activitats que tindran més futur. Això passa necessàriament per fer una aposta decidida per la formació, l’R+D+I, la transformació digital i les infraestructures en sentit ampli, des de les de transport fins a les tecnològiques, de recerca i energètiques, només així aquesta crisi es podrà convertir en una oportunitat.

Aquestes són les principals conclusions de la Memòria Econòmica de Catalunya 2019, que s’ha presentat aquest matí a la Casa Llotja de Mar, i que aquest any tracta monogràficament El futur de les infraestructures a Catalunya. Una visió postCovid-19. L’acte ha estat presidit pel president de la Generalitat, Quim Torra i han participat: el president del Consell de Cambres de Catalunya, Joan Canadell; el president de la Cambra de Reus, Jordi Just, la directora de la Memòria Econòmica, Carme Poveda; el degà BSM de la UPF, Oriol Amat; i el catedràtic de la UB, Germà Bel.

El balanç de 2019 ens deixa tres bones notícies que seran vents a favor en la sortida de la crisi Covid-19, i tres debilitats que jugaran en contra de la recuperació.

Factors positius del creixement de 2019 que seran vents a favor en la sortida de la crisi postCovid-19

1. El grau d’obertura i internacionalització de Catalunya és cada vegada més gran, senyal de la competitivitat de la nostra economia.
Catalunya ha assolit un saldo exterior positiu del 14% del PIB el 2019, que és la suma del saldo amb l’estranger (del 8,1% del PIB) i el saldo positiu amb la resta d’Espanya (5,5%), sent aquest uns dels superàvits més elevats de la sèrie històrica i dels països europeus. Per altra banda, Catalunya continua ampliant el percentatge de vendes que van a l’estranger (64%) en detriment de les dirigides a la resta d’Espanya (36%).
Aquesta vocació d’obertura a l’estranger de l’economia catalana ens ha fet més vulnerables quan s’han tancat fronteres per la Covid-19, però també pot ser una gran oportunitat quan l’economia mundial recuperi el pols, que serà molt abans de que ho faci la demanda interna.
2. Catalunya continua tenint potencial industrial i capacitat d’atracció d’inversió estrangera en el sector manufacturer.
En els darrers cinc anys, Catalunya ha estat capaç de mantenir un nivell d’inversió estrangera destinada al sector manufacturer de gairebé 1.200 M€ en mitjana anual, que representa més d’una quarta part de la inversió estrangera total rebuda a Catalunya. Aquest tipus d’inversió té un impacte molt positiu sobre l’economia perquè genera ocupació estable, ben remunerada i de llarg termini, a més d’inversió en tecnologia i innovació.
A més, la indústria catalana s’està reorientant cap als sectors de més valor afegit. El 2019 s’ha produït un fort creixement de les exportacions industrials d’alt contingut tecnològic, que han augmentat un 18,2% (gràcies al sector farmacèutic), i en el període 2015-2019 el creixement acumulat ha estat del 41,3%. Per altra banda, l’ocupació en les branques de manufactures d’intensitat tecnològic alta i mitja-alta a Catalunya és una de les més elevades d’Europa, a excepció d’Alemanya.
3. Augment progressiu dels salaris i intensa creació d’ocupació, però que amaga un problema de productivitat.
Per segon any consecutiu els costos salarials van augmentar per sobre del 2% el 2019, més que la inflació, fet que va permetre als treballadors recuperar poder adquisitiu. Aquest augment salarial va anar acompanyat, un any més, per una intensa creació d’ocupació, però en canvi la productivitat (PTF) va fer una contribució negativa al creixement el 2019, el que demostra que cal apostar per la formació, la transformació digital i la innovació, especialment en el sector serveis.

Factors negatius del creixement de 2019 que jugaran en contra de la recuperació postCovid-19

1. La despesa en R+D a Catalunya està lluny de la mitjana europea, principalment per l’escàs esforç realitzat per les empreses durant la darrera dècada.
Catalunya té diferencial de 0,6 punts de PIB en despesa en R+D respecte a la mitjana de la UE, el doble de fa deu anys. El 2018, Catalunya ha augmentat aquest esforç en R+D, però ho ha fet en la mateixa magnitud que el conjunt d’Europa per la qual cosa Catalunya no millora posicions en el rànquing europeu. La principal explicació d’aquest diferencial és que les empreses europees han augmentat la despesa en R+D un 47% durant la darrera dècada, mentre que a Catalunya l’augment ha estat del 8% (5% a Espanya), i a més aquest augment s’ha produït sobretot el darrer any.
2. Baixa qualitat de l’ocupació creada durant la recuperació que afecta sobretot als joves.
Malgrat que el 2019 l’ocupació indefinida va augmentar més que l’ocupació temporal i això va fer que la taxa de temporalitat baixés tres dècimes, fins a un 21,6%, encara continua sent una de les més elevades d’Europa. Tenir una taxa de temporalitat tan alta ha fet que l’economia catalana fos molt vulnerable a la destrucció d’ocupació durant la crisi del coronavirus. Cal recordar que el 38% de l’ocupació que es va crear entre 2014 i 2019 va ser temporal i aquesta ocupació és la primera que s’ha destruït quan ha arribat la crisi de la Covid-19.
El col·lectiu més afectat per aquesta elevada temporalitat és el dels joves: gairebé el 70% dels joves menors de 24 anys que treballaven tenen un contracte temporal i entre els joves de 25 i 29 anys és gairebé la meitat. Cal una reforma del marc laboral que doni estabilitat als joves perquè aquests puguin emancipar-se, accedir a un habitatge i tenir fills.
3. La reducció del dèficit públic durant la fase expansiva no ha estat suficient per encarar una nova crisi.
El dèficit públic del conjunt de les administracions públiques espanyoles va augmentar el 2019 tres dècimes fins al 2,8% del PIB, trencant així amb la tendència de reducció que venia observant-se des de 2011. L’ajustament del dèficit que es va produir entre 2013 i 2017 va ser resultat de la caiguda de la despesa en % PIB (fonamentalment per raons cícliques, ja que es redueix la despesa en atur, prestacions socials, etc.). Per contra, la contribució dels ingressos públics a aquesta correcció del dèficit ha estat nul·la (pràcticament s’ha mantingut constant la ràtio ingressos públics en el 39% del PIB). La reducció d’aquest dèficit serà el gran repte que haurà d’afrontar el sector públic una vegada passi la fase actual d’emergència.

ARTICLES DEL MONOGRÀFIC “El futur de les infraestructures a Catalunya. Una visió postCovid-19”

1. Com serà el mapa de les infraestructures de transport a Catalunya el 2030? Cristian Bardají i Rubén López, Cambra de Comerç de Barcelona
2. Alta velocitat ferroviària i activitat econòmica: hi ha alguna relació? Anna Matas, Josep Lluís Raymond i Josep Lluís Roig, Universitat Autònoma de Barcelona
3. Les infraestructures a Catalunya en un futur incert Germà Bel, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona
4. Sobre els aeroports: una pausa per a la reflexió César Trapote-Barreira, consultor i Universitat Politècnica de Catalunya
5. Mercat d’oficines a Catalunya al 2019: un any de xifres rècord Anna Gener, CEO Savills Aguirre Newman
6. El futur de les infraestructures de recerca i innovació en el marc del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement. Francesc Xavier Grau, secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya
7. 5G: oportunitats de la nova connectivitat Eduard Martin, director 5G MWCapital i CEO 5G Barcelona.

L’aposta de l’entitat per aquesta modalitat online és clara ja que el catàleg arriba gairebé als 250 cursos de famílies professionals tan demandades actualment com les competències digitals, la informàtica i les comunicacions, l’àmbit sanitari, la seguretat alimentària o el medi ambient, entre d’altres.

Cambra Sabadell facilita, doncs, l’accés dels joves al mercat de treball per la via de la contractació o l’emprenedoria, ja que ofereix orientació vocacional, itineraris formatius personalitzats i suport per part d’un tutor. En finalitzar l’acció formativa el participant rebrà un diploma acreditatiu emès per la Cámara de España i el Sistema Nacional de Garantia Juvenil.

Des de l’any 2015 la Cambra de Comerç de Sabadell participa en el Programa PICE de formació i inserció laboral per a joves, impulsat per les Cambres de Comerç, oferint cursos en funció de les demandes de contractació, ajuts a les empreses que incorporen participants del programa i organitzant fires i esdeveniments relacionats amb l’ocupació juvenil.

La Comissió d’Internacionalització de la Cambra de Comerç de Sabadell ha portat a terme de manera virtual la primera trobada post-confinament, en la que s’han tractat principalment afectacions i qüestions relacionades amb la crisi de la COVID-19. Presidida per Ramon Gabarró, ha comptat amb la participació d’una vintena d’empresaris i representants d’entitats.

S’ha presentat l’informe del mes de març de comerç exterior de Catalunya en el que ja es comença a constatar la davallada en el comerç de mercaderies, amb un 13% de caiguda en les exportacions i un 21% en les importacions, respecte el mateix període de l’any anterior. La previsió és que aquestes dades seguiran empitjorant els propers mesos. Tot i així, analitzant les xifres per sectors, cal diferenciar entre un manteniment en l’alimentació o el sector químic i, en canvi, una major aturada en l’àmbit dels béns de consum, vehicles, tèxtil, mobiliari, calçat,...

Així mateix, les principals accions de promoció internacional programades, missions comercials, fires i trobades empresarials s’han hagut de redefinir de forma virtual i programar per a noves dates. Amb tot, les empreses segueixen interessades en la promoció internacional però demanen el màxim de concreció i anticipació per poder atendre el màxim de preparades aquests tipus d’esdeveniments. Es tracta també la mobilitat dels treballadors a l’estranger i es posa de manifest la necessitat que la UE treballi aquest tema de forma conjunta.

Per la seva banda, les Cambres de Comerç catalanes estan treballant en uns programes gratuïts de suport a l’empresa exportadora i per a les que es volen iniciar en el comerç internacional, d’Anàlisi Post COVID-19 i de Reorientació que inclou un Pla de màrqueting digital. També estan treballant en la formació de treballadors de sectors molt afectats, com el turístic, per reinserir-los en l’àmbit del comerç internacional i l’empresa exportadora.

La Comissió ha comptat amb la participació del Cap de Relacions Externes del Port de Barcelona, el Sr. Manuel Galan, qui ha informat sobre quin està sent l’impacte de la COVID-19. Pel que fa a les xifres de tràfic de mercaderies fins al mes d’abril ja s’ha detectat una davallada, en termes generals, superior a l’11%, respecte el mateix període de l’any anterior, però si entrem en àmbits concrets de tràfic d’automòbils o de passatgers, aquest percentatge arriba fins al 35% i 59% de descens, respectivament. Pel que fa a sectors, entre els més afectats es troben el de creuers, automòbils i contenidors i els que menys, granel, alimentació, logística i e-commerce.

Des del Port de Barcelona s’està treballant en un seguit d’actuacions arran de la crisi del coronavirus com són una tarifa plana d’ocupacions, la rebaixa de taxes portuàries, el manteniment de serveis essencials, per garantir el subministrament de mercaderies, i nous espais d’emmagatzematge de contenidors de llarga estada, entre d’altres. També es preveu mantenir les inversions públiques previstes per al 2020 de 71 M €. Des del Port es treballa en diversos escenaris futurs però sobretot es fixa la data de mitjans del 2021 per la tornada a una certa normalitat.

Reactivar l'activitat comercial és essencial per iniciar la recuperació de l'economia després de l’aturada imposada per la lluita contra la pandèmia de la COVID-19 i per a això és imprescindible que els clients confiïn que els establiments ofereixen un entorn segur.

Per aquest motiu, la Cambra de Comerç d'Espanya i tota la xarxa de Cambres posem en marxa el segell "Comerç de Confiança", que acredita que els comerços compleixen els protocols sanitaris i de seguretat establerts en el Protocol i Guia de Bones Pràctiques de la Secretaria d'Estat de Comerç.

"El comerç està fent un enorme esforç d'adaptació a les noves circumstàncies per seguir oferint la qualitat i el servei de sempre amb les màximes garanties per als seus clients. Quan un consumidor vegi aquest segell en un aparador, sabrà que entra en un comerç de confiança ", ha explicat el president de la Cambra d'Espanya, José Luis Bonet.

Amb una senzilla i ràpida tramitació telemàtica per aportar la documentació requerida i una declaració responsable d'haver elaborat el corresponent Protocol d'actuació en matèria de seguretat i higiene, el comerç obtindrà un distintiu que acreditarà davant els clients que l'establiment compleix les normes per a proporcionar una experiència de compra segura.

Les cambres de comerç podran dur a terme verificacions aleatòries després de l'emissió del certificat per comprovar l’acompliment del Protocol presentat per l'empresa, que s'ha d'actualitzar en funció de novetats que puguin introduir-se en el Protocol i Guia de Bones Pràctiques de la Secretaria d'Estat de Comerç.

Aquesta iniciativa s’afegeix a d’altres actuacions de la Cambra d'Espanya de suport de l'activitat comercial, una de les més perjudicades per la crisi. A més de la campanya "T’estem esperant", posada en marxa amb el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme amb l'objectiu d'impulsar al comerç en el procés de desescalada, la Cambra d'Espanya està treballant en una reorientació del seu Pla de Suport a la Competitivitat del Comerç Minorista, que inclogui ajudes directes per als negocis.

A partir del cens d’empreses de la Cambra de Comerç de Sabadell que comprèn les poblacions, a més de Sabadell, de Castellar del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Montcada i Reixac, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Polinyà i Sentmenat, ha estimat que hi ha 6.195 empreses afectades i unes pèrdues d’ingressos de 260 milions d’euros, dels quals, gairebé 230 milions corresponen a empreses de comerç al detall, i 28 milions d’euros a empreses de serveis a les persones (com perruqueries, serveis d’estètica, etc.). Així doncs es pot determinar un impacte mitjà per empresa de pèrdua d’ingressos de 41.757 € per als dos mesos de tancament.

Les mesures decretades a l’Estat d’Alarma pel govern d’Espanya han impactat directament en el teixit empresarial que desenvolupa activitats comercials i de serveis personals a la trama urbana de les nostres ciutats. Els sectors d’activitats no essencials han hagut de romandre tancats, i és tot just ara amb la fase 0,5 que han pogut començar a re-emprendre la seva activitat.

El Consell Comarcal del Vallès Occidental té un llarg recorregut en promoure actuacions integradores en l’activitat socioeconòmica i les Cambres vallesanes creuen que la seva experiència té molta validesa per articular ara un nou pacte comarcal, que és responsabilitat de totes les entitats econòmiques i socials del territori.

La profunda crisi econòmica que ha provocat la pandèmia de la COVID19, presenta ja un fort impacte en l’activitat socioeconòmica del Vallès Occidental. Les previsions a curt i mitjà termini són preocupants en el marc d’una situació generalitzada, analitzada per entitats de referència a nivell internacional, estatal i nacional.

Des de les Cambres i durant totes aquestes setmanes s’ha mantingut una atenció estreta amb empreses i autònoms per al seu assessorament i, com no pot ser d’altra manera, també es manté un recurrent contacte amb els alcaldes i alcaldesses dels municipis per ajudar i donar suport, especialment en els àmbits relacionats amb l’activitat empresarial.

Durant una primera fase, quasi tots els municipis han implementat accions i mesures de ben segur necessàries a curt termini. És ara però que des de les Cambres es considera que cal unir esforços entre les entitats i les diferents administracions per dissenyar actuacions i mesures estructurals i coordinades que donin impuls en l’àmbit de la comarca, per a un futur immediat i d’una durada què estimen es pot perllongar alguns trimestres.

Els presidents de les Cambres de Sabadell, Ramon Alberich, i de Terrassa, Ramon Talamàs, sostenen que ara no es pot permetre la duplicitat, inclús a vegades triplicitat, en actuacions que de fer-ho de manera coordinada podrien redundar en millors resultats amb menys recursos. Els ingressos municipals sofriran una davallada en els pròxims anys a conseqüència d’una lògica i derivada menor recaptació fiscal i per tant es fa més imprescindible que mai la rendibilitat de tots els recursos públics.

Des de les Cambres es parla de coordinació no només en l’àmbit de les AAPP sinó també en el conjunt de les activitats d’entitats econòmiques i empresarials com les que representen, amb una experiència contrastada que, de manera coordinada, es vol posar al servei del repte al qual ens enfrontem. Demanen, doncs, al Consell Comarcal del Vallès Occidental analitzar les iniciatives locals, coordinar-les i treballar en la seva dinamització en l’assenyalat pacte comarcal, tot cercant un ampli consens municipal amb la participació de les principals entitats econòmiques i socials de la comarca.

En aquest context, on les empreses han hagut de suspendre la seva activitat i les persones físiques s’han trobat amb una reducció important dels seus ingressos, conscients que en l’àmbit privat no sempre les negociacions entre les parts finalitzen amb un acord, la Cambra de la Propietat Urbana i la Cambra de Comerç de Sabadell, com a corporacions amb competències de mediació, posen a disposició dels seus socis i els ciutadans en general, el servei de MEDIACIÓ com a mitjà voluntari i alternatiu a un procés judicial per a la resolució de conflictes entre propietaris i arrendataris, evitant la confrontació directa entre les parts i el col·lapse de l’Administració de Justícia, amb la intervenció d’una tercera persona imparcial, que mediarà entre les parts per trobar un acord.

El procés de mediació es regirà per la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat, i es regirà pels principis següents:

1. La mediació en un procés voluntari.
2. La persona mediadora ha de conduir el procés en un context de neutralitat i imparcialitat, sense influir en les decisions de les parts.
3. Les parts són les protagonistes en la presa de les decisions i tenen l’última responsabilitat sobre els continguts de l’acord.
4. Tota la informació, tant oral com escrita, ha de ser confidencial.
5. La persona mediadora ha d’assistir a les reunions de mediació i no es pot valer de cap representant.
6. Les parts poden, si ho consideren necessari o convenient, demanar la suspensió del procés de mediació per fer consultes al seu advocat o qualsevol altre professional.
7. És aconsellable que les parts rebin assessorament legal durant el procés  de mediació.
8. Les parts i les persones mediadores han d’actuar amb les exigències de la bona fe.
9. La persona mediadora ha de facilitar la informació pertinent a les persones que s’acullen a la mediació.
10. En acabar el procés, s’han de gravar els acords assolits o, en el seu cas, signar un acta.

Per iniciar el procés caldrà omplir la següent sol·licitud i enviar-la per correu electrònic a l’adreça següent: info@cpropietatsbd.com o mediacio@cambrasabadell.org i seran gratuïtes aquelles que relacionades amb arrendaments d’habitatge o de local de negoci es presentin durant el mes de maig de 2020.

Per al secretari general d’Indústria i de la Pime, Raül Blanco, “l’objectiu d’aquesta iniciativa és facilitar l’aprovisionament d’aquest tipus de productes, sobretot a petites i mitjanes empreses, per facilitar el seu retorn a l’activitat”. 

El president de la Cambra d’Espanya. José Luis Bonet, ha remarcat que “a través d’aquest portal les empreses podran consultar i accedir de forma gratuïta a informació útil sobre oferta i demanda d’elements de protecció”.

La progressiva tornada a l’activitat econòmica a mida que es vagin produint avenços en la superació de l’emergència sanitària, s’haurà de realitzar amb les màximes garanties de seguretat per a tots els ciutadans, raó per la qual la utilització de equips de protecció individual serà d’obligat compliment, no només a curt, sinó també a mig termini.

La producció d’aquests equips estava fins ara deslocalitzada fora d’Espanya pràcticament en la seva totalitat. Una circumstància que haurà de canviar en el futur per assegurar l’aprovisionament d’aquests elements de protecció per al conjunt dels ciutadans i molt particularment per als treballadors i treballadores.

A través del portal, les empreses fabricants i/o distribuïdores podran informar dels productes que ofereixen, així com de la seva capacitat de producció i/o distribució i els terminis de lliurament previstos. 

Per la seva part, les empreses demandants d’aquests elements de protecció podran informar de les seves necessitats en cada moment.

A través d’un mapa interactiu, el portal oferirà informació agregada del número d’oferents i demandants a cadascuna de les províncies.

Les empreses podran accedir també a tota la informació publicada per la Secretaria General d’Indústria i Pime relacionada amb les especificacions tècniques requerides per a la fabricació d’elements i equips de protecció personal.

todosprotegidos.camara.es

Les Cambres de Comerç catalanes, juntament amb Artic i Sixtemia, hem posat en marxa la plataforma COVID-19 Community amb l’objectiu d’ajudar a la coordinació del material solidari arreu de Catalunya.

Les Cambres de Comerç i la xarxa de contactes público-empresarials de les seves demarcacions s’encarreguen del seu seguiment territorial, amb el recolzament tècnic dels equips d’Artic Studio i Sixtemia.

L’operativa és senzilla. Tot aquell que tingui necessitats que puguin ser satisfetes solidàriament, ha de fer una petició mitjançant el següent enllaç https://www.cv19.community/que-necessites i des de la plataforma es canalitzaran aquells oferiments que encaixin amb la seva demanda.

Si, per altra banda, s’està en disposició d’oferir material solidari, elements de protecció o altres recursos a través d’aquest enllaç https://www.cv19.community/que-tens es podrà gestionar el lliurament de la forma més eficient possible.

Propostes per els protocols de reactivació.

Organitzar el retorn és fonamental per accelerar el procés de recuperació de l'activitat en les organitzacions.

Amb la publicació del RD 13/2020 del 7 d'abril (disposició́ final primera), és explicita la responsabilitat de l'empresari i l’ocupador en cas de contagi a l'empresa, ja que amb la modificació del RD 6/2020 del 10 de març es consideraran els contagis a l'empresa com accidents laborals ordinaris.

En la tornada a la ‘normalitat’ el virus seguirà actiu, ho estarà fins que la gran majoria de la població (per sobre del 75%) estigui immunitzada, o no es disposi d'una vacuna.

Cal considerar que aproximadament un 30% de les persones que s’infecten, sofreixen la COVID19 de forma asimptomàtica, un 55% presenta símptomes lleus o moderats uns 6 dies.

Conseqüentment, al finalitzar l'estat d'alarma haurem de tornar a treballar extremant totes les precaucions per evitar contagis, i assegurar que els nous brots de contagis siguin immediatament detectats.

La dificultat està en com detectar el contagi i on es produeix, o quina es la persona que el produeix.

És necessari iniciar un retorn esglaonat i selectiu al treball.

Imprescindible mantenir les persones en teletreball mentre no acabi la pandèmia.

Nomes gràcies a una minimització de la mobilitat i de la interacció entre les persones, (confinament) i a una major consciència social sobre la gravetat de la situació es podrà reduir el temps de durada de la pandèmia.

Desenvolupar plans individualitzats basats en un Pla general comunicat per l’Administració amb nous protocols sanitaris i laborals.

Adaptar de forma àgil aquest Pla als diferents escenaris d’evolució del virus. L’actualització hauria de setmanal.

Plans que van més enllà de les requerides mesures d'higiene, prevenció i adaptació dels espais de treball i convivència, (menjar, descans).

Formació i capacitació a tots els nivells de les organitzacions, especialment dels gestors per superar els reptes de gestió de recursos humans i materials de les organitzacions.

Mesures de suport al teixit econòmic:

- Identificar les empreses i autònoms vulnerables.

- Reforçar protocols sanitaris i els serveis de suport de les emergències.

- Establir mecanismes i aliances per poder efectuar setmanalment test ràpids al 100% de la població laboral per identificar els treballadors que ja han passat la malaltia, i també per descartar o confirmar el més aviat possible les persones que l’estan incubant.

- Implementar una xarxa de distribució de material de protecció (EPIs) que arribi a tot el teixit econòmic de Catalunya. Creació de packs de seguretat individualitzats per cada treballador segons les activitats (per CNAE). Generar una xarxa de punts de distribució a les empreses i comerços, per exemple, a través de les farmàcies, les empreses de subministrament industrial i altres especialitzades.

- Impulsar la implementació de tecnologies de connexió remota, amb mesures de suport financer a aquestes inversions (adquisició de ordinadors i software per teletreball).

- Adequar i revisar la mobilitat en els polígons industrials i zones comercials per facilitar l’accés de les persones i per evitar les aglomeracions en les hores punta.

- Completar amb caràcter d’urgència la xarxa de fibra òptica i garantir l’accés universal d’alta velocitat a totes les empreses per facilitar el teletreball.

- Fer programes de formació i de conscienciació sobre comportament saludable davant el coronavirus.

- Mantenir l’obligació de desplaçar-se al treball en solitari. Garantir en el transport públic una densitat màxima de persones que permeti practicar la distancia de seguretat.

Mesures a implantar en les empreses:

- Potenciar el teletreball en tots els àmbits possibles de les empreses.

- Implantar el control de temperatura de forma sistemàtica i diària a l’arribada al lloc de treball.

- Aplicar qüestionaris de simptomatologia a les persones amb temperatura alta.

- Crear torns de treball amb períodes de descans de mínim 6 dies de confinament (període d’incubació i evidència de nous contagis) per a totes aquelles persones que no hagin estat anteriorment infectats i hagin patit la COVID19.

- Refer totes les avaluacions de riscos, actualitzant-les tot considerant als riscos derivats del coronavirus. Les societats de prevenció de riscos laborals i vigilància de la salut tenen un paper cabdal.

- Reforçar els equips de seguretat laboral.

- Formar als delgats de prevenció de les empreses amb les noves circumstancies del COVID19.

- Identificar els EPIs (Equips de protecció individual) adequats a la nova situació i per a cada lloc de treball.

- Garantir la disponibilitat dels EPIs.

- Crear protocols d’higiene i comportament segur. Fer difusió i formació al personal.

- Assegurar la utilització dels EPis en tot moment. Obligar a utilitzar-los si és el cas.

- Redissenyar els espais per assolir i garantir les distancies de protecció requerides.

- Eliminar la manipulació de mecanismes d’obertura de portes i teclats d’ús comú (mantenir les portes obertes), passamans en escales, dispositius de control de presència, ...

- Reduir la coincidència de persones i densitat en els espais comuns, com vestuaris, sales de reunions, de descans i menjadors. Fer torns d’accés a aquests espais, si s’escau.

- Escalar els horaris d’entrada i de sortida de la feina per evitar la coincidència de persones i densitat d’aquestes en els espais comuns, com vestuaris o zones d’accés.

-Reforçar la higiene i desinfecció periòdica de les instal·lacions i recursos productius.

-Avaluar els riscos en la interacció amb persones alienes a l’empresa (clients, proveïdors o visites) i els espais de trobada i reunió (recepcions, sales). Considerar la mobilitat i evitar la coincidència i les aglomeracions de persones.

Ramon Alberich Ferrer

President de la Cambra de Comerç de Sabadell

Sabadell, 10 d’abril de 2020

La situació derivada per la pandèmia, tant a nivell sanitari com econòmic, ha desencadenat una allau d’informació, publicacions de mesures i ajuts per part de les administracions públiques, sovint difícil d’assimilar per als empresaris. Tant és així que, amb poc més de tres dies de funcionament del nou servei d’assessorament personalitzat pel COVID-19, s’han rebut nombroses  consultes procedents d’empreses i autònoms que no tenien del tot clar com procedir amb el seu negoci.

Les empreses i autònoms s’estan adreçant a la Cambra amb consultes que majoritàriament tenen amb veure amb la seva viabilitat econòmica i les opcions que hi ha al seu abast en matèria de finançament, per diferir el pagament d’impostos i d’altres obligacions. Les principals preocupacions es centren en saber a quines de les mesures, anunciades per les administracions per fer front a la crisi del COVID-19, es poden acollir per tal de garantir la viabilitat del negoci a curt i mig termini.

Per al President de la Cambra de Comerç de Sabadell, Ramon Alberich, “és en moments excepcionals com el que estem vivint, en els que les institucions hem de donar el màxim suport i assessorament al teixit empresarial. Malgrat les circumstàncies tan difícils que estem travessant, la Cambra esta plenament activa i ens satisfà poder donar seguretat i respostes a empresaris i autònoms”, continua. “A més, treballem conjuntament amb la resta de cambres catalanes, per reclamar a les administracions que apliquin mesures econòmiques i actuacions immediates per fer front a aquest repte en el que ens trobem immersos”.

L’assessorament personalitzat pel COVID-19 que ofereix la Cambra és gratuït per a les empreses Preferents del Club Cambra Sabadell i complementa el canal i butlletins informatius actualitzats diàriament amb tota la informació relativa a mesures, ajuts i anuncis de les administracions.

El Consell General de Cambres, per unanimitat dels presidents i de les presidentes de les Cambres de Catalunya, fem el següent manifest en relació a la crisi sanitària del COVID-19 que sense cap mena de dubte provocarà una crisi econòmica. Considerem que és clau la coordinació entre el sector empresarial, financer, sanitari i polític per tal que tant la crisi sanitària com l’econòmica tinguin el menor impacte possible a Catalunya.

Tot i valorar positivament el volum d’ajuts, principalment els 200.000 M d’euros anunciats pel Govern de l’Estat com únic graó de l’Administració que actualment amb l’autorització de les autoritats europees en la matèria té capacitat de mobilitzar recursos d’aquest ordre, i sense menysprear aportacions i actuacions d’administracions més properes, entenem que cal estructurar d’una manera clara, transparent i ràpida com aquests imports arribaran a l’economia real.

Sobre la crisi sanitària:

1. Primer de tot volem expressar el màxim reconeixement i agraïment a tot el personal del sistema sanitari i altres serveis com la producció, distribució i venda de queviures, transportistes i altres que estan treballant a primera línia, amb gran compromís i esforç, per abastir al màxim de la societat amb productes bàsics i atenció sanitària.
2. El Consell de Cambres considera que cal mantenir el confinament de la població durant el temps que dictamini la Generalitat, prioritzant tant com es pugui el teletreball. En aquest sentit, cal mantenir aturades totes les activitats empresarials amb l’excepció dels sectors estratègics (bàsicament alimentació i productes sanitaris i tota la seva indústria auxiliar) i altres excepcions molt concretes (comandes en curs que no es poden ajornar, clients internacionals estratègics, etc).
3. Després d’analitzar diferents models d’actuació de diferents estats i regions del món, considerem que el millor model és una aturada total dels sectors no estratègics, durant un període que esperem que pugui ser curt, i després començar l’activitat de forma gradual d’acord amb els especialistes que monitoritzen la situació sanitària. Des del Consell de Cambres mantindrem una estreta relació amb el Govern per prendre decisions de forma coordinada, també a nivell europeu per la qual cosa les cambres catalanes avançarem amb la coordinació amb altres cambres internacionals.

Sobre el finançament i liquiditat:

1. Segons es va anunciar, d’una part important (83.000 MEUR) dels fons anunciats per l’Estat no s’ha concretat encara el seu origen, tàcitament assignats a la banca i derivats d’una nova regulació, a la baixa, i finançament ad-hoc del BCE. Creiem què cal aclarir-ho i ens preocupa com arribaran al teixit empresarial i, per tant, demanem al sistema bancari que informin de quines condicions especials ofereixen fruit d’aquestes mesures. També demanem que facin arribar préstecs a totes les empreses que ho sol·licitin basant-se en les informacions d’estats bancaris prèvies a la crisi i que les condicions dels préstecs siguin de mercat, basant-se en taxes, comissions i tipus d'interès previs a la crisi i tenint en compte la situació d’extrema necessitat de moltes empreses.
2. Si es facilita l’accés al finançament, les empreses podran fer front als pagaments pendents i reestructurar el deute per fer-ho possible. Recordem que el fet d’enviar cartes a proveïdors dient que no poden atendre els pagaments no és una mesura legal. Cal abordar amb la màxima serenor possible les lògiques manques de liquiditat què es produiran en el marc de totes les eines canalitzades a través del sector bancari i d’aquí la importància de l’assenyalada comunicació.
3. Demanem a l’ICF i Avalis que agilitzin al màxim els tràmits en la situació actual, i que ampliïn al màxim les línies de crèdit.
4. El Consell de Cambres s’ofereix a col·laborar amb la plataforma contra la morositat que des de fa anys promou PIMEC, perquè ara més que mai cal vetllar per la gestió correcta del pagaments.

Sobre les ajudes a empreses i autònoms:

1. Tota l’estructura professional de les Cambres Catalanes està mantenint, bàsicament en modalitat de teletreball, la màxima atenció possible al teixit socioeconòmic. Les diferents webs de les cambres van actualitzant-se per recollir les mesures promulgades per les Administracions Públiques i entitats oficials.
2. Un cop analitzades les ajudes dels darrers dies, considerem que són totalment insuficients per evitar una alta mortalitat de l’activitat empresarial. En concret trobem a faltar mesures específiques tant per autònoms, comerços no considerats estratègics, sector turístic i industrial.
3. Proposem que es busquin solucions pels pagaments de lloguers de locals i altres actius amb fórmules del tipus: reducció del 50% els propers 3 mesos, mantenir el 100% els següents 6 mesos i compensar la reducció inicial amb un 125% els següents 6 mesos. Així mateix, les hipoteques i rentings, leasings i altres productes de crèdit caldria suspendre’ls durant els propers 3 mesos i allargar 3 quotes al final del període, sense interessos.
4. En relació als autònoms demanem que s’eximeixi del pagament de la quota durant el període de caiguda de facturació superior al 50%, i que es faciliti una renda mínima a aquells autònoms que no tinguin un mínim de facturació.
5. Pel sector turístic, restauració i comerç relacionat, el Consell de Cambres proposa que es prepari una campanya de país que promocioni que a Catalunya es pot fer turisme tot l’any perquè el clima ho permet i que aquelles reserves ajornades es mirin de materialitzar dins del 2020 i primer trimestre del 2021. Calen nous instruments de finançament, com ara plans de foment de l'oferta turística privada, per elaborar plans de formació en creació d'experiències, per identificar noves oportunitats, per donar suport a la promoció i comercialització, promovent també campanyes per promoure el comerç de proximitat.
6. La supervivència d’aquell teixit empresarial solvent que ha estat al darrera de la positiva evolució econòmica de la nostra economia, esdevé al nostre entendre una necessitat imprescindible. En aquest sentit, caldria que el pagament d’impostos del primer trimestre i la seguretat social d’aquest període es pogués ajornar. Conjuntament valorarem positivament estudiar transferències directes a aquells conciutadans amb menys nivell de renda, tot descomptant la quantitat rebuda dels seus salaris o pensions en cas d’haver estat mantenint una activitat laboral. Hisenda, per les dades que atresora, pot articular tots aquests mecanismes.
7. Incloure dins dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació que es presentin per força major i vigents només mentre perduri l’estat d’alarma, aquells presentats per empreses amb una activitat que no s’hagi prohibit directament però que s’hagi vist afectada en percentatges superiors al 60%. Considerem que aquesta mesura és imprescindible per assegurar la pervivència de les dites empreses
8. Les 13 Cambres, com a entitats de dret públic, de col·laboració amb les Administracions i presents a tot el territori, ens oferim per ajudar al Govern en el que calgui durant la crisi i període posterior, per tal de facilitar els tràmits amb les empreses i les tasques que s’estimin convenients.

Sobre la crisi econòmica:

1. Considerem que estem exposats a què la crisi sanitària comporti una crisi econòmica de magnituds mai vistes des de la transició. Cal fer front aquesta crisi de forma coordinada entre govern, institucions, sector empresarial i sector sanitari. Però cal pensar en el dia després i per això proposem que comencem a preparar un new-deal per després de la crisi que inclogui: mesures de flexibilitat laboral tant per compensar l’activitat perduda com les empreses que, tot i mantenir l’activitat, s’han hagut de sobreendeutar, campanyes motivadores orientades a potenciar la innovació i la creativitat, enfortir el turisme interior i el consum de productes de proximitat, entre altres mesures i dins del marc del projecte compartit per totes les cambres “Catalunya 2030/40.
2. Totes les crisis, per dures que siguin, ofereixen noves oportunitats i estem convençuts que aquesta també en portarà i sabrem trobar quines són aquestes oportunitats i com aprofitar-les si sabem concentrar-nos en la generació de riquesa per fer possible les imprescindibles polítiques socials que s’hauran d’endegar per tal que ningú quedi enrere.

En síntesi les Cambres de Comerç de Catalunya reclamen que:

1. S’acceleri i es maximitzin les transferències de suport a les empreses
2. Es faciliti l’adaptació de les empreses durant i després de la crisi per maximitzar la supervivència dels actius empresarials
3. Es prepari el terreny per al dia després
4. Es vagi madurant la necessitat de repensar les regles profundes de la nostra economia i societat.

I per sobre de tot, maximitzar el nombre de persones que no surten de casa i evitar tot desplaçament innecessari.

El següent comunicat el fem en representació del Consell de Cambres de Catalunya, perquè no volem veure desaparèixer milers d’empreses, autònoms i llocs de treball. També el fem com a fills, nebots, germans, pares, mares o amics de gent que estimem i no volem veure patir els efectes del COVID-19.

Som en un moment molt complicat, un dels més durs que tota la generació d’empresaris actuals hem viscut. La crisi sanitària que ha obert el Coronavirus tindrà conseqüències incalculables hores d’ara.

Confiem que sigui una crisi curta, tot i que serà demolidora, quan encara no ens hem recuperat totalment de la crisi del 2008.

Això es produeix en un moment de màxima debilitat econòmica de l’Estat espanyol, amb una guardiola de la seguretat social pràcticament nul·la i una capacitat d’endeutament que requereix el vistiplau de la supervisió de la UE que ja ha advertit que no serà il·limitada.

L’única recepta que pot reduir les conseqüències econòmiques de la crisi sanitària és l’aportació de liquidesa suficient a les empreses que ho requereixin, en especial les PIMES i autònoms. També ens caldrà una flexibilització de la jornada laboral per anar-nos adaptant a les necessitats immediates, la tramitació de milers d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), la suspensió temporal de pagaments de quotes socials i impostos, per concentrar-nos en el pagament de nòmines i altres despeses bàsiques per mantenir la supervivència dels negocis.

L’administració Central és l’única que té accés als mercats de deute en condicions favorables, i per tant ha d’absorbir la major part dels costos de la crisi, junt amb el sistema financer al que es va ajudar en els moments difícils amb sacrificis per part de tots.

Dit això, entenem la demanda del MHP Torra de confinament durant uns dies i la recolzem per poder frenar la propagació i, per tant, reduir el rati de contagi a un nivell gestionable pel sistema sanitari, per tal que pugui assegurar la millor resolució de la crisi amb el mínim patiment possible.

Entenem que aquesta decisió suposa un gran esforç però que és una estratègia provada amb èxit a Wuhan, al Nord d’Itàlia i a Igualada, i que estan posant en marxa altres estats europeus. No haver confinat zones de l’Estat amb alta concentració de casos és d’una enorme irresponsabilitat que portarà conseqüències incalculables per a tota l’economia.

El primer que proposem a les empreses és que totes les que puguin, mantinguin la feina via telemàtica com ja han començat a fer moltes. Les que no ho puguin fer per manca de mitjans, demanem que intentin aconseguir-ho en el mínim temps possible, i a la vegada demanem a l’Estat que posi en marxa deduccions fiscals directes per a les inversions en material destinat al teletreball.

er a les Cambres, confinar el país vol dir, mantenir tota l’activitat possible des de casa, i mantenir l’activitat presencial només en certes excepcions.

En concret:

Hem d’intentar una teràpia de xoc de país per poder aturar els ràtios de contagi i el col·lapse sanitari, que ens podria portar en poc temps al col·lapse econòmic.

Per tot això, proposem a les empreses que a través de la negociació amb els comitès i representants dels treballadors, arribin a acords per compensar en la mesura del que sigui possible, les aturades dels propers dies a canvi de bosses d’hores, vacances o altres elements de flexibilitat laboral, per tal que un cop passada la crisi puguin minimitzar les pèrdues i assegurar la continuïtat de l’empresa i, per tant, dels llocs de treball.

Respecte a sectors d’activitat que aquests darrers dies han vist caure dràsticament els ingressos, especialment en el sector turístic, hotels, bars, restaurants i comerços, demanem que l’Estat fixi de forma immediata mesures, que no poden ser només la demora del pagament d’impostos o cotitzacions, si no que cal un pla nacional d’acció immediata per salvar el màxim d’empreses d’aquests sectors.

Respecte al sector bancari, demanem que vetlli perquè arribin les línies de crèdit a empreses i autònoms, tenint en compte la situació de les empreses anterior a la crisi actual, i que igual que en la darrera crisi van rebre fons estatals milionaris, ara siguin ells els que utilitzin les reserves per fer front a la situació actual sobretot pensant en autònoms i PIME, ajudant a l’aportació de liquiditat i la renegociació de préstecs i altres productes financers amb ampliació de terminis.

A l’Estat espanyol, com a única administració que ha assumit la plena responsabilitat davant la crisi, demanem:

Per altra banda, la Cambra de Barcelona, i la majoria de cambres, hem posat a disposició de les empreses un canal d’informació a través del web i servei telefònic per anar informant de les mesures adoptades per les administracions i altres entitats en front a la crisi. També vam posar a disposició un canal per exposar en quines dificultats es troben les empreses, que volem recordar és molt important que s’utilitzi per tal que puguem actuar amb la màxima celeritat i amb un nivell suficient d’informació.

També estem en contacte amb cambres, tant asiàtiques com europees, per aprendre el màxim del que s’ha fet o s’està fent en diferents entorns amb resultats positius.

Apel·lem a la societat empresarial en especial, tant empresaris, directius com treballadors, que practiquin un principi màxim de solidaritat. Pensar com les nostres decisions poden afectar en moments crítics al nostre entorn, és un primer pas per evitar mals majors. Hem demostrat sempre ser una societat solidària i agraïda, mirem que en aquests moments de crisi aquesta solidaritat ens ajudi a fer menys feixuc el patiment que molts viurem. Aquesta solidaritat avui es centra en aconseguir el màxim de confinament i reduir al màxim els contactes a tots nivells, tal i com el president Torra, de forma encertada, ens està demanant.

Com sortim d’aquesta crisi, serà important pel futur de tots. En especial volem agrair als col·lectius dels sectors estratègics (sanitaris, comerços de queviures i altres) el seu inestimable sacrifici pel bé de tots plegats.

Finalment, apel·lem a tothom a fer valdre l’esperit de superació personal i col·lectiva per tal de treballar plegats en el dia després de la crisi actual. Per això, en els propers dies farem propostes concretes per buscar solucions de forma col·lectiva, tal i com vàrem fer amb l’èxit del Techspirit.

La crisi que ha obert la pandèmia del COVID-19 tindrà conseqüències incalculables a hores d’ara i des de la Cambra de Comerç de Sabadell, conjuntament amb la resta de cambres catalanes, s’està treballant per reclamar a les administracions que apliquin mesures econòmiques urgents per fer front a aquest repte en el que estem immersos. Demanem a l’Estat agilitat en l’aplicació i tramitació de mesures econòmiques i laborals. També des de les Cambres ens situem en la línia del confinament de tota la població, tal i com s’ha demanat des de la Generalitat de Catalunya, mantenint l’activitat empresarial tant com sigui possible mitjançant el teletreball i aplicant d’altres mesures preventives en el lloc de treball quan necessàriament s’hagi de dur a terme de forma presencial.

Per al moment encara es pot parlar de certa normalitat en la indústria tot i que avui ja s’ha sabut que diverses empreses del sector de l’automoció han hagut d’aturar la seva activitat i això tindrà conseqüències en moltes d’altres empreses. Evidentment el sector sanitari és el que està patint més aquests dies per la sobre saturació, la falta de mitjans i l’absentisme ocasionat per la falta de personal directament afectat pel virus. Així com el sector turístic, en estat de xoc per les cancel·lacions, i l’hostaleria i el comerç, forçats a tancar els seus establiments. Per la seva banda, la distribució alimentària pateix per l’excés de compres, malgrat es recorda que no ha de preocupar el tema de l’abastiment. Les empreses internacionalitzades haurien de mantenir per poc que sigui possible l’activitat amb el mínim de personal necessari i el màxim de protegit, per tal de no arriscar-se a perdre clients.

Des d’aquesta perspectiva la Cambra de Comerç de Sabadell ha adoptat uns canvis en l’operativa i prestació de serveis, tenint en compte les decisions preses per les autoritats aquest darrer cap de setmana, i ha decidit respectar la legalitat vigent anunciada pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel que es declara l'estat d'alarma i seguir  també les recomanacions de la Generalitat de Catalunya.

Es reduirà al màxim l'activitat presencial, obrint l'edifici en horari d'atenció al públic de 9 a 14 h. i limitant la prestació de serveis a l'expedició de documents i tràmits que no es puguin fer on-line. La majoria de treballadors de la Cambra portaran a terme la seva activitat mitjançant teletreball, potenciant al màxim els serveis per via telemàtica, com l'assessorament empresarial, etc. L’objectiu és poder seguir donant el màxim de suport a les empreses i garantir la salut i seguretat dels treballadors de la Cambra i de tota la població en general en aquests moments de crisi sanitària i econòmica tan excepcionals.

Informar també que hem habilitat a la web de la Cambra, https://www.cambrasabadell.org, un canal informatiu amb tota la informació relativa a mesures, ajuts i d'altres anuncis que facin les diferents administracions.

La Comissió d’Internacionalització de la Cambra de Comerç de Sabadell s’ha reunit avui per tractar, entre d’altres, un tema d’actualitat com és l’afectació de l’epidèmia del coronavirus a les empreses. Les activitats de fabricació i la logística importadora i exportadora es veuen alterades com a conseqüència de la paralització que ha provocat aquest virus a la Xina i a d’altres mercats.

Zhou Minkang, Director de l’East Asian Studies & Research Centre de la UAB i Cristina Serradell, Directora de la Unitat d’Internacionalització d’ACCIÓ han traslladat als representants de les empreses a la Comissió d’Internacionalització de la Cambra un missatge de tranquil·litat malgrat s’ha destacat el volum de cancel·lacions de fires i activitats de comerç internacional per por als efectes del coronavirus. Pel que fa a les exportacions a la Xina, tot i que no hi ha restriccions, el volum d’enviaments és més baix a causa del tancament de les duanes xineses i les empreses hauran de valorar els costos derivats de les retencions que puguin patir les seves mercaderies un cop arribin a destí. Per altra banda, en relació a les importacions provinents de la Xina s’ha de comptar amb retards en el lliurament de, com a mínim, 3 o 4 setmanes i un posterior increment del cost navilier per l’augment de l’oferta i la demanda, un cop es desbloquegi la situació. Es segueixen expedint visats per viatjar a la Xina malgrat moltes aerolínies han cancel·lat les seves rutes.

Minkang ha informat que la previsió és que durant el mes d’abril la situació quedi normalitzada. De fet, els ports ja estan tornant a l’activitat però ara mateix la prioritat és el material sanitari.

També s’ha tractat el tema del Brexit i s’han exposat les actuacions per ajudar les empreses en el procés d’adaptació al nou paradigma. ACCIÓ segueix posant a disposició de les companyies afectades la finestreta Brexit per assessorar-les i atendre les seves consultes tant a Catalunya com al Regne Unit, en aquest cas a través de l’Oficina Exterior de Comerç i Inversions de Londres. Durant els propers mesos es seguiran duent a terme jornades Brexit al territori entre les que destaquen els tallers pràctics programats a la Cambra de Comerç de Sabadell. Caldrà estar pendents de si al mes de juliol es decideix prorrogar 1 o 2 anys més el període transitori.

Aquesta setmana també s’ha reunit la Comissió de Comerç Interior que, entre d’altres, ha perfilat les primeres línies de treball que tenen com a objectiu millorar la regulació del comerç electrònic per tal que aquest i el comerç al detall en establiment físic competeixin en igualtat de condicions.

Per la seva part, la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Transport de la Cambra de Comerç de Sabadell també s’ha reunit recentment per definir les principals línies de treball dels propers mesos i el posicionament respecte el document inicial de proposta sobre les infraestructures bàsiques presentat pel Consell General de Cambres de Catalunya. Des de Cambra Sabadell es considera que caldria incloure a la llista de reivindicacions viàries, per ordre de prioritat, el tram de la B40 de Terrassa a Sabadell, la B40 de Sabadell a Granollers, les rondes nord, sud i est de Sabadell i la variant de la C1413 a Sant Quirze del Vallès, entre d’altres.

Sabadell serà una de les seus de la Mobile Week 2020, un espai obert de reflexió entorn al desenvolupament tecnològic i digital que tindrà lloc per primera vegada a la ciutat del 26 de febrer al 28 de març i que reunirà experts en la temàtica. A Sabadell el programa d’activitats ha estat fruit del treball conjunt entre Ajuntament de Sabadell, UAB, ESDI, Consorci Hospitalari Parc Taulí i Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell.

La presentació de la programació de la Sabadell Mobile Week s’ha dut a terme aquest matí i ha comptat amb l’assistència de l'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés; el director general de la Corporació Sanitària Parc Taulí, Joan Martí; el director general de la FUNDIT, Antoni Garrell, el vicepresident de la Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell, Leo Torrecilla i el director de l’Escola d’Enginyeria de la UAB, Ramon Vilanova; ja que a Sabadell s’ha fet una programació conjunta coorganitzada entre: Ajuntament de Sabadell, UAB, ESDI, Consorci Hospitalari Parc Taulí i Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell.

Les jornades, convidaran la ciutadania a reflexionar sobre l'impacte de la transformació digital en la seva vida quotidiana a través d'àmbits com la cultura la ciència o la l'educació.

L’objectiu de Sabadell, com a ciutat participant, és organitzar diferents espais de reflexió, debats integradors i diverses activitats gratuïtes obertes a tothom que connectin les eines que ofereix la tecnologia digital amb les inquietuds i necessitats socials, culturals, ètiques i humanes de les persones.

L’alcaldessa, Marta Farrés, ha destacat la potència de fer un programa coorganitzat: “Haver buscat col·laboració i haver-la trobat de les institucions d’alt nivell com són la UAB, ESDI, Consorci Hospitalari Parc Taulí i Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell, demostra el múscul que tenim en aquesta ciutat. Vull agrair aquesta cooperació, perquè entre tots tenim i atraiem molt més talent que cadascú per separat”.

Per a la ciutat, la iniciativa suposa un repte i, alhora, una oportunitat de liderar la conversió de la revolució tecnològica en un sector econòmic potent pel territori.

Tot i que Mobile Week Catalunya, se celebrarà del 20 al 29 de febrer, a Sabadell el programa d’activitats s’allargarà fins el mes de març sempre per aconseguir arribar a una major part de la ciutadania.

Ciutat seleccionada del Vallès Occidental i Oriental

El MWCapital es va plantejar per primera vegada, l’edició passada, que la Mobile Week se celebrés fora de Barcelona, amb l'objectiu d'atraure assistents i participants de tot el país, posant especial esforç̧ en involucrar en l'esdeveniment a professionals, experts, autoritats i artistes de l’àmbit social i tecnològic l’activitat dels quals es desenvolupi en la zona d’influència.

Així l’any passat, per primer cop la proposta es va estendre a tot el territori català amb la primera edició de la Mobile Week Catalunya. L’edició de 2020 triplica les ciutats de la Mobile Week Catalunya 2019, que passa de cinc emplaçaments als quinze previstos per a l’edició 2020: Begues, Mataró, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú, Igualada, Vic, Girona, Olot, Riudellots de la Selva, Reus, Mollerussa. A aquests emplaçaments cal sumar-hi la comarca de la Ribera d’Ebre i la zona de l’Alt Pirineu, amb activitats a l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.

Mobile Week

Mobile Week és una iniciativa impulsada per Mobile World Capital (MWCapital) que va néixer l’any 2017 per tal d'organitzar una setmana de reflexió oberta al voltant de la transformació digital, sent un punt de trobada i col·laboració entre el món de l'emprenedoria, la indústria digital, la ciència, el pensament i les indústries creatives.

Està organitzada per la Mobile World Capital. Una fundació amb suport públic i privat que centra la seva activitat en quatre àrees: l'acceleració de la innovació a través de l'emprenedoria digital; la transformació de la indústria mitjançant la tecnologia digital; el creixement del talent digital entre les noves generacions i els professionals; i la reflexió sobre l'impacte de la tecnologia en la nostra societat.

PREMSA - AJUNTAMENT DE SABADELL

A la jornada dos experts han explicat, davant de representants de més de 50 empreses, com el Lean Office permet eliminar les ineficiències que es generen dins dels fluxos d'informació de les empreses, especialment quan diferents persones de diferents departaments necessiten col·laborar entre sí per crear i lliurar valor al client final. Una metodologia que va tenir el seu origen en els processos productius de l'automoció i que ara està plenament integrada també en les tasques administratives, permetent a les empreses ser més productives.

L'assessor en implantació Lean i professor universitari Victoriano Conde, ha explicat que "Lean computa el temps que porta des que un client ens fa una comanda fins que es fa el pagament en el nostre compte, reduint el termini i eliminant malbarataments que no afegeixen valor" . El concepte de Valor generat per al client i el de Malbaratament són molt importants en Lean. Conde ha assenyalat que "el malbaratament són totes aquelles activitats que utilitzen recursos però que no afegeixen cap valor al nostre producte final. Una cosa que deté el flux de producte i és la causa de no ser competitius ".

Un tercer element clau del Lean Office és el de Producte. Victoriano Conde ha detallat que "els departaments d'administració han de veure les nòmines, els contractes i les ordres de compra com productes generats per aportar valor a el client". I per aconseguir aquest valor cal aplicar als sistemes i processos l'estandardització i la sistematització que ens dona Lean, juntament amb les solucions de gestió empresarial. "Una cosa que no només ens permet reduir els temps d'execució, sinó que ens ajudarà a saber en temps real el que està passant a la nostra organització", ha remarcat.

Ekon Business Navigator

Alfons Ruano, Ekon Presales Executive, ha explicat que Ekon "ofereix als seus clients Lean des de 2013 atenent a les necessitats d'unes empreses cada vegada més exigents i globalitzades, que busquen ser més competitives". Ho fa a través de la seva plataforma Business Navigator, inclosa en el core del seu ERP i mitjançant l'aplicació d'"una cadena de valor que passa per quatre elements: l'observació i anàlisi, la posada en marxa, la verificació i, en últim lloc , la implantació de millores".

A partir d'aquí i a través d'"un senzill quadre de comandament propi es determinen una sèrie de KPIs", i es valora si "els diferents departaments de l'empresa implicats estan exercint correctament dins de la metodologia Lean", ha explicat mitjançant diversos exemples reals el responsable de prevenda d’Ekon.

En el torn de preguntes, moderat per Leo Torrecilla, Vicepresident segon de la Cambra, també ha participat Juan Antonio Fernández, CEO d'Ekon, que ha posicionat la companyia que dirigeix com l'única empresa del mercat que té el millor de l'actual oferta del sector, "estem en el centre, oferint la tecnologia més avançada, pròpia dels grans players internacionals, alhora que el coneixement i comprensió del mercat que tenen els petits proveïdors locals que no tenen la nostra capacitació TIC", ha assenyalat Fernández.

Com a conclusió de la jornada cal assenyalar que la metodologia Lean Office, basada en el valor generat per al client i acompanyada de la solució de gestió empresarial correcta, permet a moltes organitzacions eliminar activitats de no valor, ajudant-les a reduir temps, a incrementar la productivitat i a millorar la qualitat i els lliuraments.

La directora de la fundació ha fet una interessant exposició sobre la influència de l’activitat humana i empresarial en el medi ambient i més concretament en l’increment de la temperatura del planeta i l’augment del nivell del mar els darrers anys. No obstant això, ha destacat el gran compromís de treball i dedicació de recursos per part de la Unió Europea i la ratificació de l’Acord de París per la pràctica totalitat de països del món.

Elvira Carles ha volgut remarcar que totes les empreses hauran de corresponsabilitzar-se amb aquesta tasca ja que a partir del 2021 hauran de calcular i pagar en concepte d’emissions de CO2 i caldrà estar preparats per aquest repte a nivell empresarial però imprescindible per a un futur més sostenible.

Si veneu o compreu mercaderies al Regne Unit, si hi presteu serveis o proveïdors d’aquest mercat us presten serveis o hi transporteu béns, haureu d’analitzar la vostra operativa en aquest mercat per determinar les conseqüències d’aquest canvi de paradigma i adoptar les mesures correctes per minimitzar-ne l’impacte. 

Mentre duri aquest període transitori, de febrer a desembre de 2020, el desenvolupament del comerç bilateral amb el Regne Unit es durà a terme en les mateixes condicions que les actuals. Per als operadors no hi haurà canvis en cap aspecte: duaner, fiscal, regulador, etc. El Regne Unit seguirà aplicant tota la normativa de la UE.

Pel que fa a la circulació de mercaderies, el Regne Unit seguirà formant part del territori duaner de la UE i, per tant, continuarà la lliure circulació de mercaderies. Tampoc hi haurà canvis en l'origen dels seus productes, fet pel qual es seguiran aplicant les preferències aranzelàries de la UE.

A partir de l'1 de gener de 2021, el Regne Unit deixarà de tenir l'obligació d'aplicar la normativa de la UE i haurà d’entrar en vigor l'acord comercial que s'assoleixi els propers mesos. Si no hi hagués acord, el Regne Unit tindria el mateix tracte que un país tercer.

La recomanació de la Cambra per a les empreses que tenen operativa amb el Regne Unit és la d’aprofitar aquest període transitori per adequar-se al Brexit i al nou status que ostentarà el Regne Unit, quan es materialitzi la seva conversió en un tercer estat.

És important analitzar els diferents àmbits de gestió operativa (origen de les mercaderies, INCOTERMS utilitzats, recuperació de l’IVA pagat, marques registrades, contractes existents, etc.) per determinar les actuacions a adoptar. La Cambra ha preparat un pla d’assessorament i actuació per les empreses afectades.

La 1a Cimera Catalana d’Acció Climàtica va posar de manifest la necessitat d’impulsar polítiques de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic. En aquest sentit, les cambres reclamen un nou model econòmic amb una nova ordenació del territori, descentralitzat i distribuït. L’automatització, la connectivitat i la digitalització de la mobilitat multimodal haurien de ser la base d’aquest nou model.

En conseqüència, serà necessari adaptar les xarxes de transport per facilitar la mobilitat sostenible i la reducció de la congestió i la contaminació.

Cal apostar per un nou model de mobilitat d’infraestructures, que incentivi la mobilitat activa de les persones i la reducció de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle del transport motoritzat, amb mesures com l’impuls a les infraestructures de transport públic metropolità (molt especialment Rodalies), la millora de les condicions de circulació del transport públic en superfície, la construcció dels nous accessos ferroviaris al Port de Barcelona (inclosos al Corredor Mediterrani), la jerarquització de la xarxa viària o l’augment d’estacions d’intercanvi modal.

Les Cambres recorden que una nova ordenació del territori i dels fluxos econòmics han d’anar acompanyats de polítiques d’inversions que garanteixin unes bones telecomunicacions, amb cobertura i accés a dades, per tant, fibra òptica i 5G.
Polítiques i plans d’ajudes econòmiques a les empreses afectades.

Davant els efectes devastadors del Gloria, les 13 cambres catalanes demanen que s’activin polítiques i plans d’ajudes econòmiques a les empreses afectades, i l’agilització de les obres de rehabilitació.

L’impacte del temporal ha posat de manifest la necessitat d’inversió urgent en un pla que adapti les infraestructures crítiques necessàries per fer front als fenòmens meteorològics extrems i als requeriments propis de l’increment del nivell del mar, així com s’avancin a les onades de calor a l’estiu.

Aquestes afectacions no es concentren només al litoral, sinó que s’estenen al conjunt del territori. En aquest sentit, cal recordar que després de la DANA, que va afectar les comarques de Lleida i Tarragona a finals del passat mes d’octubre, la línia ferroviària entre l’Espluga de Francolí i Lleida, que en condicions normals dona servei als tràfics de mercaderies entre els ports de Barcelona i Tarragona i la resta de la península, va quedar tallada i no es preveu la seva reposició fins al mes de maig, més de mig any després, amb unes actuacions d’emergència pressupostades en més de 28 milions d’euros.

Les cambres, com a representants de les empreses a tot el territori, proposen reunir els sectors afectats per copsar les necessitats de cada comarca i contribuir a fer d’altaveus de les necessitats i les solucions als diferents problemes climàtics, hidrogràfics i de comunicacions.

Aquest matí ha tingut lloc a la Cambra de Comerç de Sabadell, la tradicional conferència sobre Perspectives econòmiques que el president del Banc Sabadell, Josep Oliu ha presentat davant d’uns 200 empresaris i representants polítics i d’entitats, en el marc del Fòrum Club Cambra Sabadell.

Josep Oliu ha començat la seva conferència destacant que l’any 2019 ha estat l’any amb el creixement econòmic més reduït des de la crisi financera internacional i durant l’exercici s’han hagut d’anar revisant les previsions de creixement a la baixa. Qüestions com el conflicte comercial entre els EUA i la Xina i la incertesa del Brexit han contribuït a aquesta debilitat del creixement econòmic però ha precisat que per al 2020 no creu que tinguin tant impacte.

Per aquest any 2020, ha continuat Oliu, les previsions són d’una progressiva millora de l’activitat econòmica. L’FMI estima un creixement econòmic mundial del 2,9% fins al 3,3%. Tot i així s’ha d’estar pendent de les tensions geopolítiques que poden generar inestabilitat on, a més dels acords EUA-Xina i UE-Brexit, s’haurà d’estar pendent de l’Orient Mitjà, Llatinoamèrica i les eleccions als EUA. En el cas d’Espanya les previsions de l’entitat internacional són a la baixa malgrat les perspectives més optimistes del Ministeri d’Economia i ha assenyalat que el govern de Sánchez, amb aquest nou model de coalició, té un repte important per endavant.

Enguany, però, el President del Banc Sabadell, ha volgut fer especial esment a tot un seguit de qüestions de fons que cal tenir molt presents i que també poden condicionar de forma significativa l’economia, com són la digitalització, l’envelliment de la població, les desigualtats i el canvi climàtic. Pel que fa a la digitalització ha parlat de les grans inversions que suposa aquest repte per al banc i moltes d’altres empreses davant la facilitat amb la que nous actors econòmics i amb alta capacitat de digitalització apareixen a l’escenari. En termes d’ecologia, ha continuat assenyalant que ara ja és una qüestió sobre la que ha pres consciència el conjunt de la societat i que les empreses han d’anar incorporant i adequant al seu negoci.

Pel que fa als tipus d’interès ha comentat que seguiran en mínims històrics i que el sector immobiliari seguirà mantenint l’equilibri tot i que s’enfronta a reptes demogràfics i de regulació del mercat.

L’acte, com tots els anys, ha despertat molt d’interès també entre els mitjans de comunicació ja que, com ve sent habitual, l’entitat bancària tria la Cambra de Comerç de Sabadell per fer la primera de les diferents presentacions sobre Perspectives Econòmiques que tindran lloc en els propers dies.

Bones festes!

Ramon Alberich i Ferrer
President de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Sabadell

Segons l’estudi del RACC, l’aplicació de la ZBE a les rondes de Barcelona a partir de l’1 de gener de 2020, suposarà que 3.300 persones del Vallès Occidental que fins ara es desplaçaven amb cotxe, hauran de buscar una alternativa de mobilitat perquè els seus vehicles no disposen d’etiqueta ambiental. La meitat d’ells ja han anunciat que optaran pel transport públic: Rodalies de Renfe (R4); Ferrocarrils de la Generalitat (S1 i S2) i el Bus Exprés. Això suposarà que línies com l’R4 de Rodalies i la de Ferrocarrils de Terrassa a Barcelona, que ja circulen actualment al 100% i al 104%, respectivament, de la seva capacitat a les hores punta del matí, quedaran totalment sobresaturades, amb els problemes que això pot generar pels usuaris.

La Cambra de Sabadell i la Cambra de Terrassa se sumen a les peticions del RACC perquè les administracions públiques realitzin un pla d’emergència per incrementar el servei de transport públic i la capacitat dels actualment existents i recomana a les empreses una flexibilització dels horaris de treball, possibilitat d’incentivar el teletreball i el coworking, per a diluir la saturació a les hores punta del matí.

BLUEBIZ és un programa corporatiu de fidelització, orientat especialment a petites i mitjanes empreses perquè es puguin beneficiar de descomptes addicionals en el seu pressupost de viatges en avió. El programa, permet a les empreses afiliades acumular Blue Credits a mesura que van viatjant, els quals poden intercanviar per bitllets d'avió o serveis de les companyies. Podeu obtenir més informació en el web www.bluebiz.com.

Un dels acords de l'esmentat conveni permet que les empreses de la Cambra de Comerç de Sabadell que s'incorporin al programa puguin beneficiar-se d'un val de benvinguda de 50 Blue Crèdits (1 crèdit = 1 €), utilitzant el Codi Promocional: CAMBRA DE SABADELL.

Amb aquest programa, obtindreu una cobertura corporativa que us donarà prioritat i protecció davant llistes d'espera, denegacions d'embarcament, etc., a més d'obtenir beneficis addicionals, com ara el canvi complet del nom del viatger de manera gratuïta. El Programa BLUEBIZ permet acumular milles, tant per a les targetes personals FLYING BLUE, com per a la corporativa, i s'acumulen als 2 comptes al mateix temps.

Cada vegada que voleu amb Air France-KLM o Delta Air Lines, s'acumula el 4% de l'import del bitllet en el compte de l'empresa, de manera que es pot utilitzar, per exemple, en l'adquisició de bitllets, seients addicionals, compra d'equipatges, etc. durant l'any de la generació dels punts i els 2 següents.

Aquest programa té una retroactivitat de 6 mesos, perquè els bitllets que ja hagin estat utilitzats en aquest període, no es perdin.

Podeu obtenir més informació en el web www.bluebiz.com. 

https://www.bluebiz.com/es/afiliese-ahora/

La jornada tindrà lloc el proper 3 de desembre de 2019, a les 12 h., a la seu de la Cambra de Comerç de Sabadell i podeu confirmar la vostra assistència per correu electrònic a ccvoc.pacte@ccvoc.cat.

La Missió Comercial,  dirigida i coordinada pel Cap de Promoció de Comerç Internacional de la Cambra de Comerç de Sabadell, el Sr. Vicenç Vicente,  té un caràcter plurisectorial i  està formada per 7 empreses que corresponen als sectors de Tecnologies de la Informació i comunicacions (TIC), químic, metal·lúrgic, rellotgeria industrial i gestió del temps, fertilitzants i tèxtil tècnic.

Per la preparació de les corresponents agendes de treball de les empreses participants la Cambra de Comerç de Sabadell compta amb la col·laboració de les Oficines de la Generalitat a Santiago de Xile (ACCIÓ Santiago de Xile)  i a Buenos Aires (ACCIÓ Buenos Aires). Durant les 7 jornades de treball, les 7 empreses participants mantindran reunions de negocis amb unes 95 empreses dels quatre països prospectats.  

L’objectiu de l’acte era el de donar a conèixer de primera mà l’avant-projecte a regidors de comerç i a presidents d’associacions de comerciants, debatre diversos aspectes i aclarir dubtes.

Les APEUs neixen com una eina alternativa d’organització i finançament per a la renovació i revitalització urbana. Es tracta d’un sistema que ja funciona des de fa anys en països anglosaxons i es coneixen com a BID (Business Improvement Districts). La Generalitat vol, a través d’aquesta llei, impulsar-ne la seva implantació a Catalunya. Es tracta de la promoció de projectes concrets en àrees delimitades, impulsats de forma privada, sota la tutela de l’administració pública, i que tenen com a missió promoure i revitalitzar un zona comercial.

Arrel de l’exposició de la Directora General de Comerç, Muntsa Vilalta, han sorgit preguntes i propostes per promoure algun dels primers APEUs, com a la millor manera de començar a veure el seu funcionament i efectivitat, tal i com ha assenyalat Josep M. Porta. Per la seva banda, el president de la Cambra, Ramon Alberich, ha volgut destacar que les pròpies associacions de comerciants poden ser unes de les principals promotores de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana.

Podeu accedir a la presentació completa de l'avant-projecte de llei de les APEU fent clic aquí

L’acte s’ha portat a terme en el marc d’un dinar de treball en el que els membres de la Cambra de Sabadell han exposat a la consellera les principals línies d’actuació durant aquesta legislatura. Entre aquests destaca el capítol referent a la competitivitat, l’atur i la formació, per al que es treballa en propostes orientades a assolir una adequació del sistema de formació professional a les necessitats de les empreses.

També s’han plantejat, entre d’altres, el tema del finançament del Pacte per la Reindustrialització del Vallès Occidental, el pla de recuperació de l’activitat econòmica de la ciutat de Sabadell i el “Pla Renove” de naus industrials per donar suport a la reconversió i modernització dels polígons.

La consellera, Àngels Chacón, el president de la Cambra, Ramon Alberich, i la resta d’assistents s’han compromès a seguir treballant en aquests més la resta d’aspectes plantejats i han acordat repetir periòdicament aquestes trobades de treball.

L’acte ha comptat amb la participació d’Ignasi Giménez, president del Consell Comarcal del Vallès Occidental i alcalde de Castellar del Vallès i de Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell.

Ignasi Giménez ha volgut destacar que, més que centrar-se en determinades dades que poden presentar una moderació en el creixement econòmic, cal fixar-se en el rerefons de les mateixes i posar-les en perspectiva dins d’una evolució. En aquest sentit, ha insistit en la importància de comptar amb unes infraestructures que responguin a les necessitats de la comarca i, més concretament, de les seves empreses, perquè així seguiran sent competitives. També, ha dit, cal apostar per una formació de qualitat i a mida de les necessitats de contractació, sobretot en l’àmbit industrial, que de ben segur contribuirà a un creixement econòmic i una disminució de les desigualtats.

Seguidament, David Moreno, soci-consultor d’Activa Prospect, l’empresa que elabora l’estudi, ha exposat les dades de creixement econòmic que presenten una certa moderació tant a nivell internacional com local. En el context internacional la previsió és d’un 3,2% al 2019 i per al 2020 s’espera un 3,5 %. En canvi, a nivell d’Espanya ja és més evident la moderació, amb una previsió del 2,1% el 2019 i a Catalunya d’un 2,2%. Tot i així cal destacar que l’economia catalana recupera els nivells del PIB per càpita anteriors a la crisi.

En l’àmbit de Sabadell i la Conca del Ripoll i la Riera de Caldes és evident la frenada en la creació d’ocupació, tenint més incidència en poblacions industrials i menys en les que predominen els serveis, com és el cas de Sabadell. També es veu un canvi en el perfil dels desocupats, concretant-se en edats superiors als 45 anys i en nivells de difícil ocupació.

Pel que fa a les xifres relatives a la creació d’empreses, es segueix presentant un ritme moderat, tenint Sabadell un 1,1% d’increment i l’àmbit de la CRiRC, un 0,8%, xifres lleugerament superiors al 0,4% de Catalunya.

Per la seva part, el secretari tècnic del CIESC, Josep Milà, ha presentat l’Enquesta de Clima Econòmic i Confiança Empresarial, que posa de manifest una certa recuperació en la evolució interanual tant en la indústria i la construcció com en els serveis. Pel que fa a l’evolució del negoci, els empresaris fan una valoració positiva durant el segon trimestre del 2019 i també en el conjunt de Catalunya, que passa dels 5,1 als 11,6 punts, increments sobretot en la indústria i la construcció. Tot i així, el sector comerç es recupera passant d’un saldo negatiu del -7,7 a un 3,8, positiu. Les expectatives per al tercer trimestre són, no obstant, menys optimistes i apunten a una disminució de l’activitat.

Per la seva part abans de finalitzar la presentació, l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha volgut assenyalar la importància de les dades objectives per treballar conjuntament en projectes per a la dinamització econòmica des de les administracions públiques, entitats i sector privat. Ha remarcat la seva ferma oposició a que Sabadell i la comarca es converteixin en ciutats dormitori i ha recordat que entre tots caldrà ser capaços de crear el clima i les polítiques que generin ocupació i reactivació econòmica.

El nou President de la Cambra, Ramon Alberich, escollit per encapçalar l’entitat els propers quatre anys després de la constitució formal el passat 7 de juny, ha donat la benvinguda als membres del plenari. El nou Ple compta amb 41 empresaris i representants de la demarcació de la Cambra de Sabadell.

Així mateix, en el decurs de l’acte d’avui s’ha aprovat el nomenament de les persones que presidiran les sis comissions del Comitè Executiu i que són:

Leònides Torrecilla i Gumbau, President de la comissió d’Empresa i Coneixement.

Ramon Gabarró i Taulé, President de la comissió d’Internacionalització.

Eulàlia Planes i Corts, Presidenta de la comissió d’Aigua, Energia i Medi Ambient.

Pere Puig i Ysern, President de la comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Transport.

Josep Ma. Porta i Mora, President de la comissió de Comerç Interior.

Lluis Sisquella i Enjuanes, President de la comissió de Relacions Institucionals.

Les comissions seran dues més, respecte les 4 de la legislatura anterior, ja que s’ha aprovat crear-ne una de nova, la de Relacions Institucionals, i s’ha desdoblat l’anterior comissió d’Indústria, Energia i Innovació en la d’Aigua, Energia i Medi Ambient i la d’Empresa i Coneixement.

El president Alberich ha demanat el suport i ha animat als membres del Ple a treballar de valent en els projectes i les línies d’actuació prioritàries per als propers quatre anys, entre els que s’aposta per  l’augment de l’activitat de la Cambra a nivell de representació empresarial i de lobby. Es vol reforçar la presència de l’entitat en tots els aspectes de la vida de la demarcació, sobretot en els aspectes econòmics.

També, durant la sessió, s’han aprovat les diferents representacions per part dels membres del Ple de la Cambra en entitats com el Consell General de Cambres de Catalunya i d’altres organismes.

Durant l’acte, presidit per la secretària general d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Marta Felip, han pres possessió els membres del nou plenari i també ha quedat definit el Comitè Executiu que governarà l’entitat durant els propers 4 anys.

La Cambra de Comerç de Sabadell ha celebrat aquest matí el Ple constitutiu en el que s’ha elegit el nou President de l’entitat per als propers quatre anys. L’empresari sabadellenc Ramon Alberich Ferrer ha resultat escollit en presentar-se com a única candidatura. El nou president ha volgut agrair la confiança dipositada pels membres del nou plenari i els ha animat a treballar de valent en els projectes i les línies d’actuació prioritàries per al lideratge econòmic d’una de les zones més rellevants del territori.

Així mateix ha quedat aprovada la proposta presentada per Alberich respecte els membres que integraran el seu comitè executiu i que estarà format per:

Vicepresident primer:           Josep Maria Martí

Vicepresident segon:            Leo Torrecilla

Tresorer:                                 Joaquim Badia

Vocals:                                    Pere Jordi Puig

                                                Ramon Gabarró

                                                Josep Maria Porta

                                                Eulàlia Planas

                                                Lluís Sisquella

                                                Ariadna Marín

                                                Àlex Fenoll

També s’han anunciat les dates de reunió dels propers Comitè Executiu i del Ple que tindran lloc els propers dies 20 de juny i 25 de juliol, respectivament.

Al finalitzar l’acte tant el nou president, el Sr. Ramon Alberich, com la Sra. Marta Felip, secretària general d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, s’han emplaçat a treballar plegats en l’elaboració de la nova llei de Cambres.

La Missió Comercial,  dirigida i coordinada pel Cap de Promoció de Comerç Internacional de la Cambra de Comerç de Sabadell, el Sr. Vicenç Vicente,  ha tingut un caràcter plurisectorial i  ha estat formada per 6 empreses corresponents als següents sectors: medi ambient i tractament d’aigües, tecnologies mèdiques,  productes químics, papereria, material escolar i arts gràfiques, i equipament higiènic-sanitari.

Per la preparació de les corresponents agendes de treball de les empreses participants la Cambra de Comerç de Sabadell ha comptat amb la col·laboració de l’Oficina de la Generalitat a Singapur (ACCIÓ Singapur). Durant les 5 jornades de treball, les 6 empreses participants han pogut mantenir contactes amb unes 80 empreses i institucions dels dos països prospectats, que els han permès obtenir informacions molt valuoses sobre el mercats, el sector, la competència, nivells de preus, sistemes de distribució, etc.,  que els han de servir per determinar un pla de màrqueting que els permeti abordar aquests mercats amb un coneixement exhaustiu dels mateixos. Les empreses participants han valorat molt positivament els contactes mantinguts i les perspectives de negoci que aquesta Missió els hi han obert en els dos mercats prospectats.

Al llarg de la Missió, el Director de la Missió ha mantingut interessants reunions de treball amb diverses institucions econòmiques locals entre les quals destaquem la Myanmar Chamber of Commerce, l’Oficina Comercial d’Espanya a Yangon i la Cambodia Chamber of Commerce, que han permès presentar el potencial econòmic, industrial i comercial de la demarcació de la Cambra de Sabadell i de Catalunya i endegar uns lligams de col·laboració i intercanvi d’informació amb aquestes Entitats. 

ASEAN: l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (formada per Indonèsia, Malàisia, Singapur, Vietnam, Tailàndia, Filipines, Brunei, Cambodja, Laos i Myanmar) ha constituït a finals del 2015 un mercat únic amb un PIB conjunt de més de 2,5 bilions de dòlars i amb una previsió del PIB conjunt pel 2018 del 5%, significant la 7ª economia del món i la 3ª d’Àsia, per darrera de la Xina i l’Índia i formant, amb els seus 622 milions d’habitants,  el tercer mercat més gran del món.  

Myanmar

Myanmar és un país que presenta unes característiques excepcionals en l'entorn del sud-est asiàtic. Tot i el clar atractiu que ofereix des del punt de vista de les oportunitats de negoci després de dècades d'aïllament, paradoxalment és potser el país més desconegut, juntament amb Cambodja,  per a les empreses catalanes d'entre els països de la zona.

Segons les previsions de l'FMI, l'economia creixerà a una taxa del 6,8% el 2019 i superior al 7,7% durant els propers anys. Com a conseqüència, serà una de les economies que més creixi en el sud-est asiàtic, al costat de Vietnam (6,5%), Filipines (6,6%) i Cambodja (6,81%). De complir-se aquestes estimacions de creixement, Myanmar passaria a convertir-se en un país d'ingrés per càpita mitjà per 2030. 

•          Sectors d’oportunitat detectats per la Cambra de Sabadell a Myanmar (Birmània): equipament i dispositius mèdics i de laboratori, equipament de construcció, medi ambient, equipament per la mineria, components elèctrics, equips per manipulació de fluids, components d’automoció, productes pel sector tèxtil, agroindústria, energia i infraestructures.

Cambodja

Cambodja és, després de Singapur i Brunei, el país amb menor extensió a la regió del Sud-est Asiàtic amb 181.035 km2. La seva localització geogràfica, el converteix en un potencial centre neuràlgic o bé, en un possible receptor d'indústries satèl·lits intensives en mà d'obra que serveixin a indústries més desenvolupades en els països veïns. El país ha experimentat un creixement continuat al llarg dels anys. Des del 2010 ha crescut un mínim d’un 7% anualment. Segons les previsions de l'FMI, l'economia creixerà a una taxa del 6,8% el 2019. Igual que Myanmar. L'economia cambodjana es basa en l'agricultura, el turisme, els recursos naturals i la indústria tèxtil i del calçat.

•          Sectors d’oportunitat detectats per la Cambra de Sabadell a Cambodja: màquina-eina, equipaments i dispositius mèdics i de laboratori, maquinaria i components pel tèxtil, agroindústria, maquinaria per a obra civil, medi ambient, manipulació de fluids, aparells electrònics i energia.

En l’Enquesta, elaborada pel CIESC, cal destacar una millora de l’Índex de Confiança Empresarial basat en les expectatives de la conjuntura empresarial per aquest segon trimestre de 2019: trenca amb la tendència dels trimestres anteriors i presenta una recuperació amb un augment trimestral del 2,8%. Tot i això, la comparativa amb el mateix trimestre de fa un any continua sent negativa (-3,3%), igual que en el conjunt de Catalunya (-2,1%) i Espanya (-1,9%).

Les opinions sobre l’evolució de la conjuntura durant el primer semestre d’enguany mostren una millora de les activitats industrials i de construcció. Obtenen un saldo positiu de 6,8 punts, 9 més que en l’enquesta anterior.

Per al segon trimestre de 2019, les expectatives empresarials preveuen una millora respecte de l’enquesta anterior donat que augmenta el saldo positiu en 11,9 punts i es situa en 15,0. Les respostes d’estabilitat baixen 8 punts i les optimistes en pugen 10. Els indicadors de perspectives confirmen que es preveu una estabilitat de l’ocupació a les empreses molt semblant al trimestre anterior: quasi el 82% de respostes preveuen mantenir els llocs de treball.

L’evolució de la facturació a l’estranger indiquen  una resposta majoritària del 70,6% d’estabilitat amb un saldo negatiu de -3,1 que ,d’altre banda, s’ha reduït en 8,6 punts respecte de l’enquesta anterior degut a la disminució de les opinions empresarials pessimistes.

Els resultats de les expectatives d’exportació per aquest segon trimestre, apunten saldos positius tant per a la indústria com pels serveis. Això suposa una millora respecte de l’enquesta anterior, especialment per al sector industrial que passa d’un saldo negatiu de -1,2 a un de positiu.  

Recordem que l’Enquesta de Confiança i Clima Empresarial es presenta trimestralment, a diferència de l’Informe de Conjuntura de Sabadell i la CRiRC que és semestralment.  L’objectiu d’aquest informe és disposar de diversos indicadors que permeten fer un seguiment de la conjuntura socioeconòmica, fer-ne una anàlisi i avaluar periòdicament la situació i les perspectives, necessitats, reptes i oportunitats en el nostre territori.

Matilde Villarroya ha posat en valor la situació geoestratègica del territori, el seu pes industrial i el gran potencial de creixement i de competitivitat: “és la segona comarca, després del Barcelonès, en índexs de competitivitat i, actualment, lidera el creixement del Valor Afegit Brut”.

Davant d’una quarantena de persones, la directora general d’Indústria ha parlat del gran potencial d’internacionalització del Vallès Occidental, una àrea amb una important presència d’startups, que segons ha dit “són la corretja de transmissió de la innovació i un indicador del dinamisme econòmic del territori”.

“Catalunya és industrial i ho ha de continuar sent. No podem perdre el temps ni el tren de la indústria 4.0” ha manifestat Villarroya que ha encoratjat a les empreses a fer aquest pas. En aquest sentit, ha valorat el Pacte Nacional per la Indústria que ha definit com la gran eina del govern per impulsar la indústria catalana.

Davant de les demandes de més suport i inversions a la indústria i a les pimes per part d’alguns dels empresaris, la directora general d’Indústria ha dit que “ara per ara, el pressupost està congelat” i s’ha posat a disposició dels industrials per donar-los-hi suport i acompanyament.

El Consell d’Economia Productiva (CEP), format pel Consell Intersectorial d’Empresaris (CIESC), la Cambra de Comerç de Sabadell i PIMEC Vallès Occidental, té per objectiu potenciar l’activitat econòmica, el creixement de les empreses i la creació de noves, i la generació d’ocupació dins el territori.

L’any 2018, les exportacions catalanes de productes industrials a Alemanya, van superar els 6.000 milions d’Eur, creixent molt lleugerament respecte el mateix període de l’any anterior. Aproximadament el 80% del total de les exportacions catalanes són de productes industrials i tecnologia, essent el sector automoció el tractor de les nostres exportacions.

És per aquest motiu que la sessió ha despertat l’interès d’empreses subcontractistes perquè han pogut conèixer de primera mà com ho fan les empreses que ja estan venent a Alemanya, un dels mercats més exigents d’Europa. Responsables de les empreses Tade i Forminsa han explicat la seva experiència i han donat detalls de com han aconseguit convertir-se en proveïdors d’empreses alemanyes.

En el decurs de l’acte, Beatriz Melgar, especialista en Desenvolupament de Negoci Internacional de la Cambra, ha informat de les diferents activitats que es porten a terme des de la Borsa de Subcontractació Industrial.

Entre els mesos de maig i juny tindran lloc uns tallers de cooperació per tal de dinamitzar les aliances entre empreses industrials que permetin presentar ofertes més atractives als compradors, dels que n’ha donat més detalls el Cap de Cooperació empresarial internacional a ACCIÓ, Xavier Climent. D’aquesta manera s’ajudarà a les empreses a dissenyar estratègies en grup i a trobar acords de cooperació que els permetin ser més competitives.

Tot plegat culminarà a la trobada B2B entre compradors alemanys i empreses subcontractistes industrials catalanes que tindrà lloc en el proper 6 mes de febrer de 2020 a la Cambra de Comerç de Sabadell i de la qual s’obrirà convocatòria per a participar-hi el proper mes de juny. Totes aquestes activitats les organitza la Cambra conjuntament amb ACCIÓ i el suport específic de les seves oficines a Stuttgart i Berlín.

L’acte l’ha presidit Ramon Alberich, Vicepresident de la Cambra de Comerç de Sabadell i President de la Comissió d'Internacionalització i ha comptat amb la participació de José Ignacio Pradas, Director Territorial de Comerç - ICEX a Catalunya i d’Alberto Aibar, Cap Adjunt de la Dependència Regional de Duanes.

Els ponents han posat de manifest que a dos mesos vista de la data prevista del 29 de març per al Brexit, són molts els interrogants de com es portarà a terme i per tant com pot acabar afectant a les relacions comercials entre països de la UE com Espanya i la Gran Bretanya. Ara mateix s’obren diversos escenaris que van des d’una possible petició de pròrroga per part de la Gran Bretanya fins a una ruptura sense acord, passant per relacions econòmiques a l’estil de les que ja existeixen entre la UE i Canadà o Suïssa.

Així doncs la recomanació principal que s’ha donat a les empreses és la de tenir preparat un pla de contingència per poder fer front als diferents escenaris però sobretot per al pitjor d’aquests que seria l’abandonament immediat del mercat únic europeu i el tancament de fronteres, ja que comportaria canvis a nivell duaner, de normatives europees, com el marcatge CE, i molts d’altres.

L’acte ha despertat molt d’interès ja que la Gran Bretanya és un dels principals mercats per a les empreses espanyoles i catalanes. Són molts els sectors que destaquen en les relacions comercials entre els dos països. A més del turisme, hi hauria el d’automoció i components, els bens d’equipament, la indústria farmacèutica i química i el comerç de fruites i hortalisses.

Josep Oliu ha començat la seva conferència destacant que l’any 2018 ha estat un any complex, a nivell econòmic i per a l’entitat, en part per als problemes de conjuntura i tecnològics que han tingut a la Gran Bretanya. Són precisament el Brexit o l’efecte Trump, alguns dels aspectes geopolítics que generen un gran efecte disruptiu en l’economia.

També ha parlat dels reptes als quals s’enfronta el sector financer, destacant principalment la revolució digital que genera un nou entorn de comunicació i de contacte amb el client i també un nou entorn per l’aparició de nous competidors i a nivell de ciberseguretat.

Pel que fa a Espanya, Oliu preveu que el PIB seguirà creixent i descarta que es torni a viure una bombolla immobiliària. Sobre els Pressupostos Generals de l’Estat veu problemàtic l’increment de la fiscalitat ja que pot debilitar el progrés de l’economia.

Finalment, centrant-se en Catalunya el president del Banc Sabadell creu que estem vivint una bona situació econòmica però que segurament el dinamisme de la mateixa és menor pel període d’incertesa política i institucional.

L’acte ha despertat molt d’interès també entre els mitjans de comunicació ja que, com ve sent habitual, l’entitat bancària tria la Cambra de Comerç de Sabadell per fer la primera de les diferents presentacions que tindran lloc en els propers dies.

La Missió Comercial, dirigida i coordinada pel Cap de Promoció de Comerç Internacional de la Cambra de Comerç de Sabadell, Sr. Vicenç Vicente, ha tingut un caràcter plurisectorial i ha estat formada per 7 empreses que corresponen als sectors mèdic, arts gràfiques, materials per la construcció, articles plàstics i instrumentació electrònica.

Per la preparació de les corresponents agendes de treball de les empreses participants la Cambra de Comerç de Sabadell ha comptat amb la col·laboració de l’Oficina de la Generalitat a Singapur (ACCIÓ Singapur). Durant les 8 jornades de treball, les 7 empreses participants han mantingut contactes amb unes 150 empreses dels tres països prospectats, que els han permès obtenir informacions molt valuoses sobre, el mercat, el sector, la competència, nivells de preus, sistemes de distribució, que els han de servir per determinar un pla de màrqueting que els permeti abordar aquest mercat amb un coneixement exhaustiu dels mateixos. Les empreses participants han valorat molt positivament els contactes mantinguts i les perspectives de negoci que aquesta Missió els hi han obert.

Oportunitats de mercat / sectors prioritaris:

ASEAN: l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (formada per Indonèsia, Malàisia, Singapur, Vietnam, Tailàndia, Filipines, Brunei, Cambodja, Laos i Myanmar) ha constituït a finals del 2015 un mercat únic amb un PIB conjunt de més de 2,5 bilions de dòlars i amb una previsió del PIB conjunt pel 2018 del 5%, significant la 7ª economia del món i la 3ª d’Àsia, per darrera de la Xina i l’Índia i formant, amb els seus 622 milions d’habitants, el tercer mercat més gran del món.

Indonèsia:

Indonèsia està cridada a ser la 10ª economia del món l’any 2025 i el FMI estima un creixement pel 2018 del 5%. Representa el 48 % de l'economia del sud-est asiàtic i, amb el 47 % de la població total de la zona, converteix l'arxipèlag en un mercat d'interès per a les empreses exportadores. Les grans dimensions del seu mercat domèstic , unit al moderat pes de les exportacions en el PIB, fan que tingui una perspectiva de creixement del 6 % anual, sortejant la crisi internacional. Els principals atractius són un significatiu potencial de consum intern i la inversió privada en infraestructures. Indonèsia té grans oportunitats comercials en els sectors de: maquinària mecànica, elèctrica, d'envàs i embalatge, màquina eina, automoció, sector químic i farmacèutic, materials de construcció, energies renovables, projectes de tractaments d'aigües i residus urbans, tecnologies de la informació i comunicacions, productes de consum, entre d'altres.

Tailàndia:

Tailàndia és la porta d’accés a una de les regions més dinàmiques del món. Amb un mercat intern de més de 67 milions, el FMI estima que creixerà un 3,2 l’any 2018. Manté acords de lliure comerç amb Xina, Índia, Japó, Corea del Sud i Austràlia i és el tercer soci comercial de la Unió Europea dins l’ASEAN. Ha posat en marxa un ambiciós programa d’estímul a l'economia en projectes d'infraestructura per valor de 30.000 milions d'euros. Necessita importar béns i tecnologia per a la seva dinàmica indústria exportadora. Té una classe mitjana urbana consolidada i la economia creix tot i la inestabilitat política. Presenta múltiples sectors amb oportunitats de negoci com els equipaments i serveis pels sectors d’energies renovables, infraestructures de transport i medi ambient (tractament d’aigua i residus sòlids), equipament mèdic (cardiologia, neurocirurgia, dermatologia, cirurgia estètica i rehabilitació), sector agró industrial (processat i envasat d’aliments, i maquinària, construcció), equipament i materials, automoció (recanvis, equips de reparació i pintura, màquina eina i equipament electrònic), material de construcció, turisme (equipament hoteler i centres de spa), serveis (consultoria, enginyeria, sector automòbil, certificació i homologació), defensa, equips per manipulació de fluids (ind. petroquímica, alimentació), matèries primeres per a la indústria química, farmacèutica, cosmètica i alimentària, acer d'alta qualitat, equips de seguretat , energies renovables i medi ambient.

Vietnam:

En els darrers anys Vietnam ha registrat un important creixement. El FMI estima un creixement del PIB del 6,2% per a l’any 2018. Presenta oportunitats de negoci en molts sectors: indústria alimentària (additius, conservants, envasos i embalatges, maquinària); indústries tèxtils i del calçat (cuiros, teixits, complements i maquinària); indústria farmacèutica i sanitària (components i materials per laboratoris); productes químics (pintures, vernissos, fertilitzants i pesticides pel sector agrícola); energia (tot tipus); infraestructures de transport; medi ambient (tractament d’aigües residuals, potabilització, etc.), materials de construcció, turisme i béns de consum. L’Acord de Lliure Comerç amb la UE ha d’impulsar el comerç bilateral.

Al llarg de la Missió, el Director de la Missió ha mantingut interessants reunions de treball amb diverses institucions econòmiques locals entre les quals destaquem la Indonesian Chamber of Commerce and Industry (KADIN Indonesia), l’Oficina Comercial Espanyola a Jakarta, la Thai Chamber of Commerce, l’Oficina Comercial Espanyola a Bangkok, la Vietnam Chamber of Commerce and Industry i l’Oficina Comercial Espanyola a Ho Chi Minh, que han permès presentar el potencial econòmic, industrial i comercial de la demarcació de la Cambra de Sabadell i de Catalunya i consolidar els lligams de col·laboració i intercanvi d’informació amb aquestes Entitats.

Sabadell, 18 de juny de 2018

Informe de conjuntura de Sabadell i l'àmbit de la Conca del Ripoll i la Riera de Caldes

Aquest matí a la seu del Centre Metal·lúrgic s’ha presentat l'Informe de Conjuntura de Sabadell i l'àmbit de la Conca del Ripoll i la Riera de Caldes (CRiRC) corresponent al primer trimestre de l’any 2018. L'elaboració d’aquests Informes són una iniciativa conjunta de l'Ajuntament de Sabadell, el Banc Sabadell, el Centre Metal·lúrgic, el Gremi de Fabricants de Sabadell, la Cambra de Comerç de Sabadell i compten amb la col·laboració del CIESC.

La  Presidenta del Centre Metal·lúrgic, Alicia Bosch, ha obert l’acte donant la benvinguda als assistents, tot destacant que “aquest tipus d’estudis ens permeten prendre el pols a l’evolució econòmica i prendre consciència del que som i cap on anem”.

L’encarregat de presentar els Indicadors de seguiment i anàlisi sobre la conjuntura econòmica de Sabadell i l’àmbit de la CRiRC, ha estat David Sánchez, soci consultor d’Activa Prospect. “En el primer trimestre de 2018 - ha dit- les dades evidencien una recuperació de la dinàmica positiva de l’economia. L’ocupació ha crescut per sobre  del creixement registrat al conjunt de Catalunya i el sector Serveis s’erigeix com a motor de la creació d’ocupació de la mà dels Serveis Socials i les Administracions Públiques.

La Construcció manté un marcat dinamisme de recuperació, el mercat immobiliari consolida la recuperació en la compra-venda d’habitatges que continuen incrementant el seu preu i els lloguers continuen en ascens arribant  a 610,92 €.  La Indústria registra un creixement interanual del 3,5% i completa quatre anys de recuperació d’activitat i d’ocupació, superant el llindar dels 50.000 llocs de treball.

Totes les activitats que en formen part presenten un comportament positiu i únicament el Paper, les Arts Gràfiques, el Reciclatge i la distribució d’energia i aigua registren un comportament recessiu. En un entorn d’augment d’ocupació, el teixit empresarial accentua la frenada del seu creixement. La conjugació entre l’augment de l’ocupació i la moderació del creixement del teixit empresarial evidencia un increment de la mida mitjana dels establiments en termes de llocs de treball.

Per la seva part, Josep Milà, secretari tècnic del CIESC, ha intervingut per tal d’explicar les dades més significatives de l’enquesta de clima empresarial. En base al resultat, Milà ha remarcat que les expectatives empresarials pel segon trimestre de 2018 confirmen l’estabilitat i la consolidació de la recuperació,  tant pel que fa a la previsió d’ocupació com de tendència de preus. L’Índex de Confiança s’ha recuperat, la Marxa del Negoci  evoluciona positivament, les Exportacions segueixen mantenint la tendència positiva d’anteriors enquestes i el Grau d’Utilització de la capacitat productiva a les industries apunta una lleugera millora tant en la valoració del primer trimestre com en l’expectativa del segon, situant-se en  el 75,2.

Desprès de la intervenció dels representants de les diferents entitats i com a cloenda de la sessió, ha intervingut Joan Berlanga, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sabadell. Berlanga ha remarcat d’interès del govern local per l’ocupació i la importància de fer Vallès. També la seva preocupació per la manca d’habitatge i l’increment de preus tant de compra com de lloguer.

Desprès de felicitar a les entitats pel marc de col·laboració que representa l’elaboració conjunta de l’Informe de Conjuntura de Sabadell i l’àmbit CRiRC, el representant de l’Ajuntament s’ha donat per assabentat de les demandes del món econòmic en relació a una major col·laboració públic-privada per definir el model de ciutat i donar major  contingut a la seva imatge. També ha posat de relleu que a la ciutat tenim una certa “falta d’autoestima” i caldria fixar-nos  com a repte col·lectiu millorar-la.

“EURECAT NEIX PER AJUDAR A LES EMPRESES A INNOVAR”

Sabadell 10 de maig de 2018.- El Consell d’Economia Productiva (CEP), integrat per la Cambra de Comerç de Sabadell, el Consell Intersectorial d’Empresaris (CIESC ) i PIMEC Vallès Occidental, ha organitzat aquest matí una nova sessió del cicle Diàlegs d’Economia.

El ponent ha estat Xavier Torra, President d’Eurecat Centre Tecnològic de Catalunya, que ha centrat la seva intervenció en el tema “ Innovant amb les empreses: com ajudem des d’un centre tecnològic?

L’acte ha estat presidit per Antoni Mª Brunet, President de la Cambra de Comerç de Sabadell; Alícia Bosch, Vicepresidenta del CIESC i Carlos Rodríguez, Vicepresident de PIMEC Vallès Occ.

En la seva intervenció, celebrada a la seu de la Cambra de Comerç de Sabadell, el President d’Eurecat ha donat a conèixer els orígens i les característiques més significatives d’aquest nou centre, que ha fusionat els diferents centres tecnològics existents a Catalunya.

Segons Xavier Torra “Eurecat neix per ajudar a les empreses a innovar amb més disrupció, valor afegit, velocitat i sistemàtica, i amb menys costos”.

Eurecat, amb una facturació de 73 milions d’euros anuals, amb suport a 1.200 empreses i amb més de 160 projectes en vigor, ha permès “optimitzar els serveis que oferien els diferents centres i afavorir la seva especialització individual”.

El President d’Eurecat ha remarcat que “pretenem ser especialistes en com aplicar tecnologies a les empreses i conèixer a fons les seves necessitats presents i futures”

Torra considera que la revolució industrial és tecnològica i aquesta és digital. La digitalització implicar+a canvis en el model de negoci.

Eurecat està actualment implantat arreu del territori català amb centres a Canet, Mataró, Reus, Cerdanyola, Barcelona, Manresa, Girona, Lleida i Amposta.

“Estem preparats- ha dit- per visualitzar les noves tecnologies que vindran i ajudar a les empreses a adaptar-se als nous models de negoci”

Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya, és proveïdor de tecnologia innovadora i diferencial per a donar resposta a les necessitats d’innovació de les empreses i impulsar la seva competitivitat. Treballa conjuntament amb l’empresa en projectes multidisciplinars per abordar els seus reptes de present i de futur; transferint coneixement i tecnologia per promoure la competitivitat del teixit econòmic, el benestar i la innovació social.

El Consell d’Economia Productiva (CEP), format pel Consell Intersectorial d’Empresaris (CIESC), la Cambra de Comerç de Sabadell i PIMEC Vallès Occidental, té per objectiu potenciar l’activitat econòmica, el creixement de les empreses i la creació de noves, i la generació d’ocupació dins el territori.

Per a més informació:

Departament de Comunicació CIESC
Esther Sardans
Tel. 617 863 302
comunicació@ciesc.com

Departament de Comunicació PIMEC
Núria Fernández
Tel. 93 496 45 00
nfernandez@pimec.org

Departament de Comunicació Cambra de Sabadell
Ramon Clivillé
Tel. 93 745 12 55
rcliville@cambrasabadell.org

La sessió informativa, celebrada a l’Auditori de la Cambra i Presidida pel President de la comissió d’Indústria, Lluis Matas, ha registrat una extraordinària assistència per part d’empresaris, directors, gerents i personal tècnic de nombroses empreses de la demarcació.

El ponent ha estat Ernest Rovira, consultor associat de la Cambra , especialitzat en protecció de dades personals.

En el decurs de l’acte s’ha informat de les principals novetats en temes de protecció de dades de la Unió Europea (RGPD), d’aplicació per a tots els responsables i encarregats del tractament de dades dels estats membres, tant d’entitats públiques com d’empreses privades.

El nou reglament, d’aplicació obligatòria a partir del dia 25 de Maig de 2018, es basa en la prevenció per part de les organitzacions que tracten dades, el que es coneix com a responsabilitat activa.

Al llarg de la sessió s’han explicat les mesures que recull aquest reglament i quines accions previsibles s’han de dur a terme per tal d’acomplir-ho.

En aquest sentit, el ponent ha destacat, entre d’altres mesures, la necessitat de disposar del registre de tractaments, drets ampliats dels usuaris, anàlisi de riscos y avaluacions d’impacte, responsables i encarregats de tractament, delegat de protecció de dades...

Al llarg de la sessió s’ha informat que la Cambra te previst realitzar dues jornades agrupades per tal de donar a conèixer en més profunditat les accions que cal desenvolupar per tal que les empreses puguin adaptar-se al nou reglament i aconseguir així una autoimplantació efectiva.

Les primeres sessions es duran a terme els dies 4 i 18 de Juny, de 9 h a 11.00 h i els dies 12 i 26 de juny, a la mateixa hora.

Les empreses interessades poden formalitzar la seva participació a traves de la butlleta d’informació. També poden trucar a la Cambra per aconseguir detalls de les esmentades jornades.

Premsa

El president d'Eurecat Centre Tecnològic de Catalunya, el Sr. Xavier Torra, presidirà l'esmorzar-col·loqui "Innovant amb les empreses: com ajudem des d'un centre tecnològic?".

Al segle XXI la indústria catalana ha d'evolucionar posant l'accent en factors competitius clau com la innovació tecnològica, la creativitat, el disseny o la formació dels professionals. A Eurecat treballen conjuntament amb l'empresa en projectes multidisciplinars per abordar els seus reptes de present i de futur; transferint coneixement i tecnologia per promoure la competitivitat del teixit econòmic, el benestar i la innovació social. Durant la sessió es mostraran casos d'èxit d'empreses en la creació de nous productes, serveis i models de negoci. 

Podeu confirmar la vostra assistència per correu electrónic a ciesc@ciesc.com o per telèfon al 937 450 944 (Srta. Elena Díaz).

La Missió Comercial, dirigida i coordinada pel Cap de Promoció de Comerç Internacional de la Cambra de Comerç de Sabadell, Sr. Vicenç Vicente, ha tingut un caràcter plurisectorial i ha estat formada per 9 empreses que corresponen als sectors mèdic, alimentació i begudes, maquinària agrícola, agroalimentari, medi ambient, materials per la construcció i químic.

Per la preparació de les corresponents agendes de treball de les empreses participants la Cambra de Comerç de Sabadell ha comptat amb la col·laboració de le Oficines de la Generalitat a Bogotà (ACCIÓ Bogotà) i Lima (Antena ACCIÓ Lima). Al llarg de les 5 jornades de treball, les 9 empreses participants ham mantingut contactes amb unes 110 empreses dels dos països que els han permès obtenir informacions molt valuoses sobre, el mercat, el sector, la competència, nivells de preus, sistemes de distribució, que els han de servir per determinar un pla de màrqueting que els permeti abordar aquest mercat amb un coneixement exhaustiu dels mateixos. Les empreses participants han valorat molt positivament els contactes mantinguts i les perspectives de negoci que aquesta Missió els hi han obert.

La Cambra ha detectat com a sectors més interessants per a les empreses catalanes: Medi ambient (energies renovables, tractament d’aigües i gestió de residus), Green Technologies, Infraestructura, Construcció (maquinària i equips), logística, TIC, agroindústria, farmacèutic, biotecnologia, instruments mèdics, electrònica i informàtica, maquinària, envàs i embalatge, cosmètica i productes de consum.

Al llarg de la Missió, el Director de la Missió ha mantingut interessants reunions de treball amb diverses institucions econòmiques locals entre les quals destaquem la Cámara de Comercio Hispano Colombiana, la Cámara de Comercio de Bogotá, l’Oficina Comercial Espanyola a Bogotá, la Cámara de Comercio de España en Perú i l’Oficina Comercial d’Espanya a Lima, que han permès presentar el potencial econòmic, industrial i comercial de la demarcació de la Cambra de Sabadell i de Catalunya i consolidar els lligams de col·laboració i intercanvi d’informació amb aquestes Entitats.

Aquesta sessió s’ha impartit en el marc de la 4a. Licitació Energètica convocada en el mes d’octubre de l’any passat per les Cambres de Comerç de Sabadell i Terrassa i en la que es va seleccionar com a comercialitzadora guanyadora a Conecta2 Energia, SL.

Precisament, el Director General d’aquesta firma, Román Rousaud, ha estat l’encarregat de dirigir aquest acte, que ha estat especialment orientat cap a les petites i mitjanes empreses del conjunt del territori. En la seva intervenció, el ponent ha fet especial èmfasi en la regulació de la potència contractada i com, des de les pimes, es pot optimitzar el terme fix sense perdre dret d’escomesa, a partir de les lectures del maxímetre.

La sessió anava especialment dirigida a pimes amb una potència contractada en baixa tensió superior a 15 KW (tarifes d’accés 3.0A), així com d’alta tensió (tarifes d’accés 3.1A i 6.1A) i que prèviament havien manifestat la seva intenció d’iniciar-se en l’àmbit de l’estalvi i l’eficiència energètica.

La licitació energètica de les Cambres de Comerç de Sabadell i Terrassa constitueix una iniciativa pionera arreu de l’Estat espanyol. En les tres primeres edicions de la licitació energètica, es van gestionar un global de 200 contractes de llum per valor superior a 3 milions d’euros, provinents de diversos sectors de tota la comarca. El 90% de les empreses que van signar els preus assolits durant les edicions anteriors van renovar contracte en la tercera.

Gràcies a aquesta participació, les empreses han assolit estalvis de fins al 30% en alguns contractes. Per a totes aquelles empreses que no han pogut assistir a aquest taller, es recorda que la Cambra de Comerç de Terrassa tornarà a organitzar-lo el proper dia 17 d’abril.

L’Ajuntament de Sabadell, Banc Sabadell, Cambra de Comerç de Sabadell, Centre Metal·lúrgic i Gremi de Fabricants de Sabadell, amb la col·laboració del CIESC, han presentat aquest matí a la seu de la Cambra de Sabadell, el 2on Informe de Conjuntura de Sabadell i l’àmbit de la Conca de Ripoll i la Riera de Caldes, corresponent al darrer trimestre de l’any 2017.

El President de la Cambra de Comerç de Sabadell, Antoni Mª Brunet, ha obert l’acte, tot destacant que “aquest tipus d’estudis en permeten fer un estret seguiment de les dades econòmiques més significatives del territori i conèixer quina és la seva evolució i les perspectives de futur”.

Xavier Anies, Director de Segment Empreses del Banc Sabadell ha centrat la seva intervenció en parlar de les previsions que es contemplen per aquest any. Segons Anies es preveu “un creixement més equilibrat i sostenible”. En un altre moment de la seva intervenció, el representant del Banc Sabadell ha remarcat que “Espanya, amb un creixement del PIB del 2’8 serà el país de la zona euro amb més bones perspectives”. Per sectors, la demanda domèstica i les exportacions seran les que registrin millors augments.

L’encarregat de presentar els Indicadors de seguiment i anàlisi sobre la conjuntura econòmica de Sabadell i l’àmbit de la Conca del Riu Ripoll i la Riera de Caldes, ha estat David Moreno, soci consultor d’Activa Prospect. “En el quart trimestre del 2017-ha dit- s’ha registrat una lleugera moderació del creixement econòmic en el nostre territori, que es situa en el 2,6%, inferior al 3,4% registrat a Catalunya.

Segons aquest informe, entre els sectors amb millor creixement, destaquen la indústria del metall, construcció, immobiliari, serveis i suport a la producció.

Per la seva part, Josep Milà, Secretari Tècnic del CIESC, ha intervingut per explicar les dades més significatives de l’enquesta de clima empresarial. En base al resultat, Milà ha remarcat que “les perspectives segueixen sent bones de cara al primer trimestre d’aquest any, tot i que s’observa un cert refredament i alentiment”.

En relació a la marxa del negoci, la majoria d’empreses enquestades consideren que “l’activitat es mantindrà estable en aquests tres primers mesos de l’any”. Pel que fa referència a les empreses exportadores, es manté la mateixa tònica positiva pels propers mesos, tal i com va succeir en el quart trimestre de l’any passat”.

Finalment y com a cloenda de la sessió, ha intervingut Eduard Navarro, regidor de Treball i Empresa de l’Ajuntament de Sabadell.

Navarro ha agraït als autors dels informes i a la resta d’entitats la seva participació en aquesta iniciativa que permet evidenciar el “gran potencial d’aquest territori, en el que viuen 500.000 persones.”

El representant de l’Ajuntament s’ha mostrat favorable a enfortir els lligams i la col·laboració entre l’administració i les institucions i entitats econòmiques de la ciutat, ja que, segons ha dit, “aquest tipus d’espais de reflexió i anàlisi ens ajuden a millorar el debat col·lectiu”.

El model de cafè per a tothom, ha estat la insígnia dels successius governs a Espanya, que bàsicament ha consistit en repartir les inversions entre totes les províncies de l’Estat invertint en autovies poc rendibles i en un model de ferrocarril d’alta velocitat radial, que pel que sembla no han ajudat a millorar l’economia ni la competitivitat d’Espanya en general. Catalunya ha estat el gran damnificat per aquestes polítiques, que es resumeixen en la manca d’inversió al corredor mediterrani o al ferrocarril de rodalies entre d’altres.

Les infraestructures s’han defensant políticament, com un catalitzador del desenvolupament que permet millorar les perspectives socioeconòmiques dels territoris, a través d’unes millors connexions. Com hem comprovat malgrat aquestes fortes inversions a l’Estat espanyol,  no s’ha millorat la competitivitat econòmica de moltes províncies espanyoles, amb elevades quotes d’atur i poc dinamisme empresarial.  Catalunya com a motor econòmic competeix més directament amb els principals centres econòmics d’Europa i veu com la manca d’inversions infraestructurals afecta a inversions i projectes empresarial, tal i com recentment empreses com Amazon, que lligava la seva ubicació al Prat de Llobregat, a la construcció de L-9, però podem trobar molts exemples, que malauradament es varen convertir en inversions perdudes.

Per un costat trobem una dotació infraestructural que sobredimensionada la capacitat d’alguns territoris, i altres que pel que sembla han tingut un fiançament insuficient, tot plegat te sentit dins una lògica centralista, que respongui a una voluntat de reequilibri territorial, que  no s’ha produït, i que no ha tingut els beneficis esperats, per tant caldria posar l’accent en la ineficiència del sistema i com s’han realitzat les prioritats. 

Els mecanismes que fan que els territoris creien llocs de treball amb qualitat, o es desenvolupi un ecosistema emprenedor o s’atregui capital inversor  és més complexa que simplement construir noves infraestructures. La realitat és molt més tossuda i complicada. Quants polítics han volgut copiar i reproduir un Sillicon Valley a les seves ciutats?, la realitat és que les relacions entre empreses i territori esdevenen difícils de copiar. En canvi alguns polítics creuen que pel simple fet d’aprovar el corredor central de mercaderies entre Saragossa i França, es crearà espontàniament tot el teixit empresarial existent a l’arc mediterrani. L’experiència viscuda ens mostren que ciutats que disposen ja fa més de 20 anys d’AVE com Ciudad Real i malgrat tenir un gran aeroport no milloren el seu rendiment i competitivitat al respecte d’altres ciutats amb pitjors dotacions. Això obra una pregunta, com es justifiquen les inversions produïdes?.

Model infraestructural

La rendibilitat en les inversions infraestructurals va ser un dels cavalls de batalla de l’anterior legislatura política, aquest debat va ser un intent de fer evident la necessitat de prioritzar les inversions en infraestructures pendents a Catalunya. Els polítics espanyols varen mirar cap un altre costat i varen decidir que els criteris polítics son els que han de prevaldre, malgrat  els criteris tècnics diguin un altra cosa,  sembla que van aprendre les lliçons dels aeroports fantasmes de Castelló, Ciudad Real o les autopistes radials de Madrid.

Ningú te una recepta màgica en com ha de ser el model infraestructural, però sembla clar que  cal una proporció  més efectiva entre els criteris tècnics i polítics i apostar per inversions amb una rendibilitat socioeconòmica a curt mig  termini, com les inversions en rodalies o en trens de mitja distancia on la tecnologia AVE no sigui l’única disponible. Espanya te molts més quilometres de línies d’alta velocitat que Alemanya, però en canvi Alemanya te una millor connectivitat, això redunda sobre la seva competitivat i atractivitat.

El gir en les polítiques infraestructurals és necessari també a Catalunya, però també hem de fixar-nos en els nostres propis errors, que en molts casos estan lligats també a l’administració central però no solament. L’actual mapa de connexions metropolitanes, hauria d’evitar els peatges si no son per motiu de regulació pel transit. Desplaçar-se a Mataró o Igualada des del Vallès hauria d’estar lliure de peatges. Carreteres com la C-55 o la N-340 tenen una freqüència de pas que recomanen el seu desdoblament per seguretat viària, malgrat això trobem que aquestes actuacions ni tants sols estan planificades. En canvi altres actuacions planificades com el desdoblament de la R-3 entre Montcada i Reixac, i Vic o la B-40 tenen l’estudi d’impacte ambiental caducat.

Les discussions eternes en infraestructures no venen des de Madrid, sinó que internament hem estat incapaços d’acordar un projectes des del territori, com el cas de la Ronda Vallès. El canvi que ens cal a Catalunya, es l’obertura de processos de debat a l’estil dels que es produeix a França. La línia d’alta velocitat entre Perpinyà i Montpeller sembla que no s’executarà fins al 2020, però en canvi el seu traçat i característiques es varen decidir en un debat que va incloure a tots els actors principals, ecologistes, entitats econòmics, polítics, etc. D’aquetes reunions va sorgir un projecte que es recolzat des del territori, i que està preparat per quan existeixi pressupost, executar-lo.

Cal canviar en definitiva la aproximació diferent on la planificació de les infraestructures no sigui només una decisió política, però al mateix moments cal establir les eines de concertació perquè cada decisió presa no es tradueixi en plataformes en contra, sinó en una oportunitat de millorar els projectes amb el coneixement territorial que es disposa, perquè aquest reverteix de manera més efectiva i directa sobre el desenvolupament socioeconòmic.

Pere Puig i Ysern

President de la comissió d’Infraestructures,Urbanisme i Transport

Cambra de Comerç de Sabadell

Sabadell ,Gener de 2016. 

El model de debats territorials existent a França, crea un marc de debat entre actors i agents al voltant de la planificació de noves infraestructures. En aquests debats  estan representants agents que van des de sectors com la defensa del medi ambient a les cambres de comerç, que durant mesos debaten i decideixen els trets fonamentals de com ha de ser un nou ferrocarril, carretera, port o aeroport.

Clarament la situació a l’Estat espanyol no és la mateixa, ja que des de les entitats empresarials  hem de seguir recordant a l’administració com actuacions com el corredor mediterrani, son útils i necessàries, mentre no es publica un calendari d’execució tot i que existeix un finançament per executar l’obra. A nivell més local, tenim infraestructures al nostre territori competència d’ADIF, que esperen actuacions tan importants com el soterrament de la línia de Portbou al pas de Montcada i Reixac, o el desdoblament de la línia de Vic, sense cap resposta per part de l’administració de l’Estat.

Aquest difícil diàleg entre l’administració de l’estat i l’àmbit local te també un cas paradigmàtic al Vallès, com és l’aeroport de Sabadell, gestionat per AENA. L’existència de competències municipals en urbanisme, en 4 municipis diferents i una gestió d’infraestructures aeroportuàries estatal ha creat una gestió complexa del planejament urbanístic. Fins l’aprovació de les noves servituds aeronàutiques i l’execució de bona part del pla director urbanístic de l’aeroport de Sabadell, on es resolen i milloren molts temes operatius, l’encaix de l’aeroport de Sabadell a l’entorn geogràfic ha estat molt millorable. Aquest bon encaix no s’ha produït per la gestió de l’aeroport sinó per la falta de diàleg i la inexistència de gestió supramunicipals durant molts anys. .

L’aeroport de Sabadell és l’únic aeroport dedicat exclusivament a l’aviació general de tota la Regió metropolitana de Barcelona, fet que li dona més rellevància. Es fa necessària la promoció d’aquesta infraestructura, per posar-la al servei de sectors del transport aeri tan diferents com el transport sanitari, o l’aviació de negocis. Dels diferents sectors que operen se’n deriven diferents oportunitats de desenvolupament econòmic en l’àmbit de la formació, la recerca, i la creació de vincles amb empreses de sector amb més valor afegit.

En un context de forta competència territorial per atraure inversions i millorar la qualitat de la ocupació existent, l’existència d’un aeroport de les característiques del de Sabadell, és un element amb el seu pes específic que però ha de perdre la condició d’aeroport local, per convertir-se en un aeroport de referencia d’un àmbit territorial més ampli com el Vallès.

La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa una taula pel “seguiment de l'operativa de l'aeroport de Sabadell”, composada per les administracions locals, empreses, i la pròpia Generalitat, perquè és conscient de la necessitat de liderar l’estratègia sobre aquesta infraestructura basant-la en el diàleg entre els diferents agents territorials.

Malgrat aquesta iniciativa el govern de Catalunya, a través d’eines com el Pla d’Aeroports de Catalunya, o l’impuls a l’ARE de Barberà del Vallès, que afegia prop de 700 veïns nous a tant sols 500 metres de la capçalera de pista, no ha mantingut sempre una posició tant favorable a l’aeroport de Sabadell.

Son moltes les propostes existents a l’entorn de l’aeroport de Sabadell entre elles l’adopció d’un horari únic, que permeti tenir un mateix horari tot l’any, i evitar el tancament, així com l’urgent millora dels accessos viaris.

Per tal d’aprofitar les oportunitats de desenvolupament socioeconòmic cal ser conscients de que l’aeroport de Sabadell, ha de poder relacionar-se millor amb l’entorn i esdevenir l’aeroport del Vallès on municipis i agents territorial compartim una visió estratègia comuna.

Pere Puig

President de la comissió d’Infraestructures,Transports i Comunicacions

CAMBRA COMERÇ SABADELL

La presentació ha tingut lloc en el decurs d’un acte presidit pel President de la Comissió d’Indùstria,Energia i Innovació, Lluís Matas i en la que Montserrat Peñarroya ha desenvolupat la ponència “La web 4.0: la internet dels aparells intel·ligents.

Montserrat Peñarroya, especialista en màrqueting digital i Directora de l’Institut d’Investigació 3Isic “els empresaris han de descobrir que la web de l’empresa es converteix en un venedor més i per tant cal conèixer aquesta eina en profunditat”-. En opinió de Peñarroya “les empreses encara treuen poc rendiment de les noves eines tecnològiques i aquests cursos formatius permeten als empleats treure en màxim rendiment i profit de la xarxa”.

En opinió de la ponent ara toca aprofundir en el concepte 3.0, relacionat amb totes les aplicacions i possibilitat que ofereixen els telèfons mòbils i la seva corresponent aplicació al món empresarial El Director de l’Àrea d’Assessoria, Promociò i Formació de la Cambra, Joan Valls, ha estat l’encarregat de presentar el curs d’especialització en Màrqueting Digital, que serà impartit per Montserrat Peñarroya i un ampli equip de professors universitaris , amb una llarga trajectòria professional en l’àmbit privat.

El Curs, que enguany arriba a la seva 7ª edició, és un programa d’estructura modular amb una forta orientació pràctica, que proporciona un ampli coneixement de tot el que té a veure amb internet i amb l’estratègia de màrqueting digital. Actualment, aquest tipus de màrqueting és un element que totes les empreses han de contemplar per tal de treure el màxim profit de les oportunitats que ofereix la xarxa.

En el decurs del curs, els alumnes podran incorporar totes les tècniques adquirides de forma immediata i el finalitzaran sabent gestionar bé un lloc web i amb el pla d’acció a internet ben definit. El curs també pretén que els alumnes del curs puguin adquirir capacitats per produir contingut digital, planificar campanyes de publicitat, dominar les tècniques per posicionar el lloc web de manera natural als principals cercadors i aconseguir la conversió de visites en clientes.

D’altra banda, al llarg de les sessions formatives de l’esmentat curs, s’aprofundirà en les xarxes socials i en la seva aplicació empresarial per aconseguir més trànsit al nostre web, a més d’una gestió de la pròpia reputació corporativa. Els alumnes, que acreditin titulació universitària, podran aconseguir també un títol en màrqueting digital a càrrec de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

Premsa

La Cambra de comerç de Sabadell dirigirà i desenvoluparà les accions internacionals que les cambres de comerç de Catalunya i Acció --l'agència per a la competitivitat de l'empresa de la Generalitat-- realitzaran als Estats Units.

La finalitat no és únicament que les companyies participin en missions comercials i fires sectorials, ja que també s'ha creat un servei específic d'assessorament legal per a la comercialització de productes i el seu etiquetaje al país, segons ha informat aquest dilluns la Cambra en un comunicat.

L'especialista en desenvolupament de negoci internacional de la Cambra, Beatriz Melgar, ha precisat que també es "faciliten els contactes necessaris" com de distribuïdors i comercials, entre d'altres, per aconseguir els millors resultats, i per donar a conèixer les oportunitats del mercat nord-americà, s'organitzaran sessions informatives. Així, l'organisme vallesà ja ha començat a preparar la missió comercial d'octubre a Puerto Rico, Miami i Nova York dirigida a empreses de béns de consum, amb la finalitat de vendre productes espanyols per a consumidors llatinoamericans.

La Cambra de Sabadell col·labora amb la d'Espanya a Miami en l'organització de la IV Fira Savbor, que tindrà lloc el 29 i 30 de juny i està enfocada a les firmes productores d'aliments i begudes de qualitat amb la intenció d'exportar als Estats Units i el Carib.