• L’estacionalitat que caracteritza a l’economia espanyola i catalana fa impossible la recuperació dels nivells de PIB previstos pel 2020, ja que el confinament ha coincidit amb els mesos de major activitat.
  • La por a un segon confinament, davant el sorgiment de nous brots de COVID-19, han fet caure el consum i la confiança de les llars, el principal factor per a la recuperació del creixement econòmic.
  • Les revisions a la baixa de les previsions de creixement de l’economia espanyola contrasten amb un major optimisme a la resta d’economies de l’euro, fet que estaria apuntant a una tendència a la divergència en el procés de recuperació. És a dir, una major afectació de la pandèmia en l’economia espanyola i catalana.
  • Una recuperació més lenta del previst pot comportar el tancament d’un nombre important d’empreses inviables en el curt termini.

Els nous rebrots han fet minvar la confiança dels consumidors davant la possibilitat de la posada en marxa de noves mesures de control de la pandèmia. El consum de les llars, el principal component del PIB nacional, ha caigut un 26,3% en els darrers mesos, posant en evidència la desconfiança dels consumidor en el futur immediat. El control dels rebrots serà essencial per a recuperar la confiança i impulsar el consum i el creixement de l’economia.

L’estacionalitat que caracteritza l’economia espanyola i catalana fa que la primera meitat de l’any sigui la més favorable per al creixement de l’activitat econòmica, davant la menor activitat que registra la segona meitat de l’any. Els retrocessos experimentats durant el primer semestre esborren les possibilitats de recuperació total durant el 2020, fent que el retorn als nivells de PIB del 2019 sigui més lent del previst inicialment.

Les darreres actualitzacions de les previsions de creixement pels propers anys apunten a una divergència entre l’economia espanyola i la resta d’economies de la zona euro. Els mals resultats dels mesos de juliol i agost han fet revisar a la baixa les previsions de creixement de l’economia espanyola, que aquest any situaria la seva caiguda entre el 10,5% i el 12,6% del PIB. Contràriament, l’OCDE i el BCE han millorat les projeccions de creixement pel conjunt de la zona euro, moderant la seva caiguda fins al 8,0% durant aquest 2020. Així doncs, els sectors i els territoris més orientats a l’exportació tindran unes millors perspectives de creixement pels propers anys.

Les dificultats que està tenint Espanya per a controlar l’expansió de la pandèmia està fent que els escenaris de futur apuntin a una recuperació més lenta del que inicialment s’esperava. Aquest fet pot comportar el tancament d’un important nombre d’empreses que siguin inviables en el curt termini fruit de la caiguda de la facturació i les tensions de tresoreria. Segons les darreres dades del Banc d’Espanya, una de cada quatre empreses es troba en risc de dissolució.

L’àmbit de la Conca del Ripoll i la Riera de Caldes (CRiRC) ha resistit millor el xoc que ha suposat la covid-19 gràcies a un major pes de la Indústria sobre la seva estructura econòmica. La disminució del 4,6% dels llocs de treball respecte al segon trimestre del 2019 ha estat inferior a la pèrdua d’ocupació al conjunt de l’economia catalana (-5,5%).

Els serveis de mercat –aquells no vinculats al sector públic- han estat les activitats que han concentrat una part majoritària de les pèrdues d’ocupació tant a Catalunya, com al CRiRC i Sabadell. En concret, a Sabadell els serveis de mercat han concentrat el 86,9% dels 4.314 llocs de treball destruïts a la ciutat. Així, a diferencia del conjunt de l’àmbit de la CRiRC, la major dependència de l’economia de Sabadell d’aquests sectors i la major vulnerabilitat d’aquests davant el tancament de l’activitat econòmica i les mesures de distanciament social, han fet que Sabadell patís amb major incidència la crisi de la covid-19, perdent un 5,9% dels llocs de treball al municipi. És especialment significatiu el cas del sector del comerç, el qual explica el 42,8% de la pèrdua d’ocupació al municipi.

La destrucció de llocs de treball ha anat acompanyada d’un increment de l’atur del 25,2% en l’àmbit CRiRC, que ha situat el nombre de persones desocupades en les 34.841, a nivells similars als del 2016. Aquest increment de l’atur ha estat superior al registrat per Sabadell, on l’atur ha crescut un 23,5% fins a les 14.998. Així doncs, la taxa d’atur registral ha ascendit fins el 14,1% al CRiRC, el 15,0% a Sabadell i el 13,4% al conjunt de Catalunya.

L’impacte de la crisi sobre el teixit empresarial ha estat especialment greu. Entre el segon trimestre del 2019 i el segon trimestre del 2020 s’han destruït al CRiRC 1.564 centres de treball, el 9,9%. Una afectació més elevada que la de Sabadell, on la variació ha estat del -9,2% i 513 empreses menys. Aquestes caigudes només són equiparables a les registrades durant l’inici de la gran recessió del 2008 i situen el nombre d’empreses dels dos àmbits i de la resta de Catalunya, als nivells més baixos des del 2013. En els propers mesos, la posada en marxa de mesures de suport al teixit empresarial serà essencial per a garantir la seva supervivència, sobretot des de la perspectiva financera, així com el manteniment de les mesures de flexibilització de l’ocupació que han representat els ERTO per aquelles empreses i activitats més afectades per la COVID-19.

No obstant, vist el grau d’afectació de la COVID-19 i de la Gran Recessió en l’economia de l’àmbit CRiRC i Sabadell, cal abordar de forma complementària a aquestes mesures d’urgència, el fet que cal donar suport de forma immediata i sostinguda a l’R+D+i per tal de promoure encara més els processos de diversificació i a l’emprenedoria en activitats de valor afegit que condueixin a processos de renovació i reorientació cap a àmbits com l’energia, la salut, la mobilitat, la bioeconomia. L’impuls d’aquestes activitats ajudarà a prevenir futures crisis i a dotar de major resiliència econòmica a l’àmbit.

Enllaç a la presentació de l'Informe de Conjuntura de Sabadell i la Conca del RIpoll i la Riera de Caldes